Scarlett i UDC

IMG_4582

Un amic del sector crític d’UDC m’ha fet arribar un escrit que no té molta transcendència política però que explica un dels episodis més delirants de la història del país. Es tracta d’una carta a Scarlett Johansson. Resulta que la persona que ha escrit la pregunta per tal que els militants d’UDC puguin decidir el full de ruta sobre el procés català, ja n’havia fet d’altres molt, molt, sonades.

De fet, i aquest és un rumor sense confirmar, havia format part de l’equip redactor de Polònia, es veu que el van acomiadar per escriure coses inversemblants. No sabem per quina raó el susdit individu, mentre escrivia la pregunta, va rebre un correu electrònic de Scarlett Johansson. És la demostració palpable que Déu no és just.

El correu era una evident incitació, per dir-ho en una terminologia científica, a pràctiques sexuals heterosexuals. Aquesta és la nota de resposta del militant de la direcció d’UDC. Que consti que l’he resumit. El director del Diari de Girona no ha volgut donar-me les dues pàgines senceres necessàries per a una carta d’aquestes característiques.

“Estimada amiga Scarlett:

Sobre el teu emplaçament tan explícit voldria fer-te algunes reflexions prèvies tot i que t’avanço que potser vull o no ser-ne part activa però amb algunes consideracions. Et reconec una subjecte especialment dotada i estic preocupat per no exhaurir-me en massa exercici (…) Crec, però, que la relació pot arribar a ser insostenible i lesiva depèn de com ens ho maneguem. Ara bé, totes aquestes consideracions no són finalitats en elles mateixes (…) És molt important que abans parlem i construïm gestionant la trobada des del diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència tot garantint la seguretat de la trobada, no fos cas que tinguem un problema sanitari posterior i gaudint mentrestant de no se sap ben bé què. Vols realment continuar amb el teu compromís amb el procés que em descrivies al correu, des del romanticisme integrador i d’acord amb els següents criteris? (…) Vols renunciar o posar límits a l’aspiració de plena confederació mútua? El lloc de trobada és molt important, ens hem de trobar a prop de l’estació del nord de Barcelona, on hi ha la nostra seu? O bé ens hauríem de trobar en un o altre indret dins o fora de la Unió Europea? Amb tot, m’hauries de dir en relació amb aquesta proposta: “sí” “no”. Marca creueta (of course).”

Es veu que en llegir el correu Scarlett ha fet un tuit: “a fer punyetes”. En la versió original hi havia cent quaranta caràcters anticlericals que hem obviat

Advertisements

5 responses to “Scarlett i UDC

  1. Feta amb tot el respecte: aquesta demostració d’ambigüitat calculada, també valdria per a Ada Colau i Podem? Reconec que la meva pregunta té una intenció provocativa, però no me n’he pogut estar. Disculpeu.

    • SADURNÍ ALIER OLIVER

      Justa la fusta, López!
      He tingut i tinc problemes amb els bancs. Estic completament en contra dels desnonaments i de la màfia bancaria. Potser l’Ada Colau hi està tant en contra dels bancs com jo,però no més! I no entec la mània de proritzar opressions… i en el meu cas, de prioritzar les meves opressions! Que potser pel bé de la “qüestió social” val més no parlar massa de la violència de genere? O si hi ha problemes de xenofòbia, mirar cap un altre cantó, no fos cas que ens distraguéssim d’allò important de debó?
      AIXÒ NO ÉS PROGRESSISME!

  2. SADURNÍ ALIER OLIVER

    D’altra banda, s’ha de dir que evidentment no és el mateix.
    La pregunteta referendum que s’ha tret en Duran i els seus corifeus de la màniga mereix passar a les antologies de la poca-vergonyeria política.
    Ja veieu quin es el concepte de dret a decidir que gasten aquesta calanya!
    És un insult a la intèl·ligència i a la dignitat dels militants d’Unió.. per molt que molts hi estiguin per a guanyar calers!!

  3. Jo diria que Colau, Podem i els seus dirigents catalans i els ciutadans que hi confien, són conscients de la situació d’injustícia (econòmica, cultural i lingüística) que patim els catalans per part de l’estat espanyol actual. I qui pateixen més aquestes injustícies, són, precisament, els més desafavorits i la classe mitja, ja que els de dalt de tot ja sabem que no demostren gens d’entusiasme amb la possibilitat de la independència, els negocis amb l’estat els continuen sortint profitosos. Jo suposo que Colau i Podem en són conscients, perquè sé que són intel•ligents, tenen estudis i la informació necessària per entendre el que passa. I no tenen mala voluntat, com per exemple la demostrada pels membres d’algun partit lerrouxista en què també són intel•ligents (CI elevat), tenen estudis i estan ben informats, però el seu nacionalisme espanyol fa que juguin a favor d’un estat que no ens representa, que més aviat juga contra nostra.

    Si són intel•ligents, amb estudis, estan ben informats i no són nacionalistes espanyols i no tenen prejudicis anticatalanistes el que esperen, potser, és el miracle segons el qual un dia Espanya ens acceptarà tal com som, ens reconeixerà els drets nacionals, i l’aportació a la solidaritat econòmica comuna que ens exigirà no serà tan sagnant i injusta. Deuen pensar això. Però a mi em sembla que, per arribar-hi, primer cal exercir el dret a l’autodeterminació, esdevenir un estat independent per, al final, negociar de tu a tu un nova relació de fraternitat. Sense aquest trencament previ, penso que no aconseguirem el que ells es proposen d’una manera honesta, però, al meu entendre, no mancada de romanticisme. Si la negociació amb els governs de l’estat espanyol, siguin del color que siguin, (governs que també tenen el cul llogat, llegiu-hi: poders fàctics de tota mena encastats en l’organisme) no és d’igual a igual, per molt bé que ens en sortim, sempre hi perdrem. Humilment, això és el que penso d’aquesta qüestió, potser d’una manera simple i naïf. Ho sento però no dono per molt més. Gràcies.

  4. M’adono que no he comentat res en relació amb el tema de la pregunta d’UDC. Però és que, sincerament, i amb tot el respecte, aquest partit no forma part dels que considero el meus. I si fan o no fan, a mi em preocupa ben poc. A mi, en canvi, el que em preocupa és el que facin els que considero els meus (Colau i Podem entren dintre d’aquesta categoria), que, si ho tinguessin clar, no ens caldria res més, tindríem tot el que ens cal per tirar endavant. I si per aquells encanteris, els militants de Sabadell d’UDC es passessin a l’independentisme, jo, independentista, continuaria no considerant-los dels meus. Em sembla que quedar clar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s