On és el somni europeista? Visca el poble grec, mori el mal govern europeu!

cel2

Sóc de la generació que quan alguna institució volia fer alguna cosa nova, l’argument principal era: això és el que fan a Europa. I quasi sempre era molt millor que el que hi havia aquí. Però poc a poc ens va anar pujant la mosca al nas, ara n’estem fins al capdamunt.

Al míting inaugural del Consell Internacional del Moviment Europeu de l’any 1949, es deia: «En el si dels nous organismes els treballadors han de tenir un paper actiu en la gestió» o «No es tracta de triar entre llibertat i autoritat, ni tampoc entre economia lliure i una de col·lectiva, sinó de crear una síntesi de totes dues opcions». Ja l’any 1949 són conscients que si no hi ha democràcia, les institucions europees «tendiran a usurpar les funcions del govern i al seu lloc hi establiran una tecnocràcia sense control». Gore Vidal ho explicita: «piense usted que el verdadero poder, cuando es muy poderoso, se hace invisible».

La UE en comptes de ser el govern del somni europeista sembla purament i simple -amb paraules del Manifest Comunista- «el Consell d’Administració que regeix els interessos col·lectius de la classe burgesa». O potser només dels bànquers.

Alemanya ha fet fallida almenys quatre cops. A Alemanya al final de la II Guerra Mundial, i després de totes les malvestats realitzades amb milions de morts i tot Europa arrasada, en una conferència de creditors l’any 1953 se li va perdonar el 63% del deute.

No sé si us passa a vosaltres però els dolents aquest cop fan cara de mot dolents, de malalts, de gent sense empatia, sense sentiments, impassibles als suïcidis dels desnonats, dels que passen gana: Pierre Moscovici, Jeroen DijsselbloemWolfgang Schäuble. A més de males persones tenen noms impronunciables.

El problema que ens planteja al cas grec és que molts comencem a tenir la sensació que aquesta Europa no ens surt a compte i que probablement Grècia viuria millor fora de l’euro, de la bota alemanya i d’aquests bojos supersticiosos de la religió neoliberal. El que és segur és que aquestes polítiques han dut a un país a l’abisme i com més temps passa pitjor viuen els grecs i sense que se’ls doni cap esperança. On queda l’Europa social de Jacques Delors? Nuccio Ordine escriu: «Europa seria inconcebible sense Grècia perquè els sabers occidentals enfonsen les seves remotes arrels en la llengua i civilització grega». Cal imaginar un altre món, el que ens proposen els que manen avui és senzillament inacceptable. No pot ser que ens governin uns individus que, com deia Francesc Trabal, són tan imbècils «que creuen que els diners serveixen per fer diners».

Ara que ja sabem el resultat del referèndum grec: visca el poble grec, mori el mal govern europeu!

Advertisements

One response to “On és el somni europeista? Visca el poble grec, mori el mal govern europeu!

  1. El tema és com canviem els governants europeu que ens ha tocat en desgràcia!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s