Autobús a Sant Llorenç Savall

molacastellassa1

D’esports d’aventura n’hi ha molts: alpinisme, escalada, kayak, espeleologia, paracaigudisme, submarinisme, barranquisme, bicicleta de neu, bicitrineu, aigües braves, aigües vives, ala de pendent, ala delta, alaesquí, salt base, espeleobusseig, esquí de riu, esquí extrem, esquí forapista, descens de barrancs i el santllorencing.

Si considereu que la vostra vida és poc apassionada, si voleu emocions no cal que us apunteu a fer esports d’aventura, ara en teniu a l’abast de la mà un de nou i molt barat, agafar un autobús i anar a Sant Llorenç Savall.

D’entrada cal saber els horaris i les parades. En això podeu trigar diversos mesos. És més difícil saber horaris i trajectes d’un autobús interurbà de Sabadell que anar a l’Himàlaia. Es veu que la companyia que ho gestiona no té massa interès en tenir clients. Després trigareu uns quants trajectes en saber que fins a la parada del Pont de la roca només heu de pagar una zona dels bitllets integrats de l’ATM i si preteneu anar a Sant Llorenç mateix us costarà dues zones. Estranya divisió de zones. Sembla fet pel mateix geògraf i cartògraf que va establir els límits dels països a l’Àfrica. Un ximple!

Bé: per anar a Sant Llorenç la companyia et regala pel mateix preu un fantàstic tour per Castellar del Vallès, una cosa sense cap sentit. Si els castellarencs volen anar a Sant Llorenç tampoc els costaria res creuar 100 metres i agafar l’autobús a la carretera. A més el pobre bus ha de passar per tota mena de rotondes, girs i bonys, que el fan grinyolar de cap a peus. Els conductors comencen a embogir. Per què al tornar passa per dins del polígon industrial del Pla de la Bruguera?

Les parades del bus són quasi totes de jutjat de guàrdia. Si vas a l’autobús i vols baixar pitges el botó i ja està, baixes a la propera parada possible. Però i si vols pujar a les Arenes? Tots està molt mal indicat. Tot és dissuasori.

Si ja sabeu què costa i on voleu anar després ve l’aventura. Normalment els autobusos són llargs, molts llargs. Quasi mai hi posen microbusos. Hi va poca gent però els autobusos admeten les masses populars. El problema és que anar amb aquestes carrosses per una carretera tant estreta i tant plena de revolts tant tancats és un no parar de tenir ensurts. Això si pel camí no us trobeu amb 300 o 400 cents ciclistes. Ara ni ha a totes hores i tots els dies de la setmana. Llavors la cosa es posa seriosa. Els passatgers contenen la respiració i crec que no respiren en els tres quarts d’hora que dura la travessa. No és estrany patir tres o quatre frenades d’emergència i on els pobres cotxes que venen de cara han d’aturar-se en sec enmig d’un revolt.

No seria més lògic posar sempre microbusos? Ningú se n’adona que algun dia hi haurà un gran accident?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s