Per què els sabadellencs viatgem tant?

IMG_1967 (14)

Vivim en una ciutat que no té la sort de ser Florència, Roma o Atenes. Aquí no tenim ni columnes romanes, ni grans catedrals, ni el Tinell. Per no tenir no tenim ni les esglésies de Sant Pere de Terrassa que daten de l’any 450. Però els sabadellencs ens sentim orgullosos de pertànyer a aquesta ciutat i ho diem sempre que podem allà on anem, fins a fer-nos pesats. A què es deu aquesta dèria sabadellenca? Com és que sense tenir res extraordinari en sentim així? No ho sabem. Intentaré fer llum a aquest inquietant i ignot tema.

Que Sabadell no sigui una ciutat com Roma, París o Pisa és per als sabadellencs un gran avantatge. En primer lloc perquè com que no tenim res a ensenyar així no tenim turistes per tot arreu que t’impedeixin caminar pel carrer. Fixeu-vos al barri marítim la quantitat de gent molesta per les allaus de turistes que ho envaeixin tot. Els diaris van plens de persones emprenyades amb els pisos de turistes, amb les destrosses al carrer, el soroll i aldarulls que fan a la nit, etc. A més, si venen molts turistes els pisos pugen de preu, els lloguers es tornen inabastables, els preus de tots els productes augmenten molt, els bars i restaurants augmenten el preu de cafès i menús. Tot són desavantatges.

I en segon lloc perquè fa que els sabadellencs siguin –tots menys jo- uns viatgers compulsius. I és que viatgen molt i per tot arreu del món saludant a altres sabadellencs. Quin sentit té que un sabadellenc es posi a parlar amb un altre sabadellenc a mil quilòmetres de distància? Si no parlem amb el veí del replà de l’escala perquè hi hem de parlar a Austràlia?

Aquests dies de festa major, és l’excusa per la retrobada, els amics t’expliquen les seves vacances als indrets més estranys del món. El problema és que abans per veure les fotos havies d’anar a la casa de l’individu, ara no, ara treu el mòbil i pretén que miris les 2867 fotos que ha fet.
L’avantatge és que, com que aquí no tenim res de res, quan sortim de la nostra estimada ciutat qualsevol cosa és millor, tot ens sembla fantàstic i sempre estan contents de viatjar. Aquesta és la raó del per què aquests dies tothom que pot fot ha fotut el camp i els que no han sortit no és perquè no en tinguin ganes. Fixeu-vos que a la darrera campanya electoral no hi va haver ningú que proposés promoure el turisme a la ciutat, podem estar tranquils.

Però viatjar té alguns problemes. Els sabadellencs viatgem doncs molt, en general quan tornem i ens veiem per la festa major tothom rivalitza a veure si ha anat més lluny que els seus familiars o amics.

Hi ha gent que diu: vaig molt lluny per retrobar-me a mi mateix. Quina ximpleria. Per estar amb tu mateix i les teves pròpies neures no cal sortir de la ciutat. Tindria una certa gràcia estar lluny si poguessis allunyar-te de tu mateix, llavors si pagaria la pena. El problema de viatjar és que vagis on vagis, allà hi estàs tu. Per tant no sé quina gràcia té viatjar.

Acudit de sabadellenquisme en vena. Un sabadellenc està molt lluny de casa seva, per exemple a Austràlia, li explica a algú on és Sabadell: Sabadell, Catalonia, Spain, Europe. I aquest li diu, “si que està lluny Sabadell!” El sabadellenc respon: “No. Aquí sí que estem lluny, Sabadell està on ha d’estar”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s