Resposta a Jaume Fàbrega

banderes2

Jaume Fàbrega és un col·lega del Diari de Girona. He llegit el seu article: «El PSC ja ho ha aconseguit: és el primer partit ètnic de Catalunya». He quedat estupefacte.

Comença per criticar a José Bono i les seves marrades referides als catalans, em sembla una cosa molt, massa fàcil. Però en un salt mortal, passa a criticar la llista del PSC de Girona. Raons per criticar la llista i el PSC de Girona segurament n’hi ha moltes, ara bé la forma que ho fa Fàbregas, és inquietant i molt preocupant.

En un segon salt mortal escriu «Veient la llista que el PSC de Girona presenta a les eleccions del 27-S, i comparant-la amb la del PP, han arribat a una proesa increïble -que és una de les grans fites mundials de l’esquerra- convertir-se, sense dir-ho, en un partit «etnicista»» (…) «Analitzats els 17 cognoms de la llista del PSC, pel que sembla, tots menys tres (un és àrab o amazig), són -ez.»

Segurament no s’adona Fàbregas que amb aquest darrer argument ha liquidat la tasca pedagògica de l’antifranquisme català, on hi havia més ez que Puig. Dispara directament sobre Francesc Candel i el mític Els altres catalans, dinamita el catalanisme laic que ha reconstruït el país. I esbomba l’encertada idea de l’Estatut on s’estableix que la nacionalitat no ve donada pel lloc de naixement sinó pel veïnatge. Una cosa que distingeix les polítiques catalanes de quasi tots els països fel món. De fet el gran encert que ha conduit a ser un sol poble. És català qui viu i treballa a Catalunya o no?

Però diu més «A la llista del PP, com a mínim, hi apareixen més de dos o tres cognoms de nissaga catalana.» Com si tenir nissaga catalana fos senyal de res de bo. Hem de fer una llista de catalans impresentables?

Centrem-nos nomé en un, el pare Joan Tusquets i Terrats. No em negarà que té dos cognoms notablement catalans. A inicis dels anys trenta comença a compilar llistes de jueus i francmaçons que és el que a partir de 1936 es converteix en «una part important de la infraestructura de l’organització de la repressió franquista», «el material capturat a les lògies maçòniques era arxivat sota la seva supervisió a Salamanca». Tusquets és l’autor intel·lectual i el que comença a organitzar doncs, l’Archivo Nacional de Salamanca conegut al seu moment com a Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo. A finals de l’any 1933 és invitat per l’Associació Antimaçònica Internacional a «visitar el recentment inaugurat camp de concentració de Dachau. Ell mateix va comentar que «ho van fer per ensenyar-nos el que havíem de fer a Espanya». I era l’any 1933! (Vegin Paul Preston: «Botxins i repressors. Els crims de Franco i els franquistes»).

Bé, el senyor Fàbregas acaba comparant el PSC de Girona amb el PP, PxC, Vox i Falange! A veure si ens entenem, Jaume Fàbregas posa en perill la unitat del poble de Catalunya, insulta partits que van patir la repressió del franquisme comparant-los amb els seus botxins. Als camps nazis hi havia socialistes, anarquistes, comunistes i d’ERC. Amb cognoms catalans o acabats amb ez. Un respecte a la història del poble de Catalunya!

Tinc una amiga que no és independentista i diu que si el poble català vol la independència que a ella ja li estarà bé, l’endemà, insisteix, ens continuarem enfrontant als Boi Ruiz de la política catalana. Explica però que el que li fa por, en canvi, són alguns independentistes. Senyor Jaume Fàbrega, vostè és un d’ells: fa por.

A més no té raó. Avui la força política més radical en l’àmbit de la independència està dirigida per un que es diu Fernàndez i el nou es diu Antonio Baños. El president de l’ANC es diu també Sanchez.

Finalment, si aquestes idees etnicistes que trasllada a la política i que vostè defensa triomfen, crec que sortiria perdent, els dos cognoms que té segurament el situarien ràpidament en algun subjecte de la nova Inquisició. Li dic quin?

Advertisements

4 responses to “Resposta a Jaume Fàbrega

  1. En aquests casos sempre recordo Carod-Rovira, quan des de Madrid li van muntar una campanya en contra seu (una de tantes), acusant-lo d’amagar deliberadament el seu cognom veritable que no era altre que el de Pérez. Les emissores de ràdio tant simpàtiques com la COPE, etc…, repetien la sonsònia a diari fins que es va acabar. Fins i tot alguns periodistes que els tinc per responsables i seriosos s’ho van arribar a creure. Brutal !

    Recordo que en un míting, Carod s’hi va referir, va dir “i què si em digués Pérez o és que – va continuar – tenir cognoms d’origen català és cap garantia de res? Què tenen contra els Pérez? O sinó, — va reblar – quan ajunteu per una banda Bosch i per l’altra Milans, i fa Milans del Bosch ja es veu que la cosa no pot anar bé de cap manera.” Els aplaudiments van ser unànims. Ell ho va explicar amb una gràcia que jo no tinc, però és evident que Jaume Fàbrega pixa fora de test.

    Jo em dic López i la meitat de la meva família i jo mateix vam néixer fora d’aquest país que és Catalunya, i, la veritat, no accepto gaires lliçons d’aquesta mena. I jo mateix i la meva família hem fet més pel català i per aquest país que molts residents a la part alta de la capital, que presumeixen de tenir els 32 cognoms purament catalans (com el Sr. Fisas del PP) i que, si fos per ells, el nostre idioma faria anys que no es parlaria, ja que així que Franco va entrar per la Diagonal, van renegar del català per sempre més, i qui el va seguir parlant van ser les classes populars, els de sempre i els nouvinguts. Que no em vinguin amb tonteries.

  2. Ara veig que Pablo Iglesias també s’apunta al lerrouxisme. Igual que alguns elements del PSOE i del PSC, sobretot Alfonso Guerra i el Sr. Sala (el de la processó laica de l’Hospitalet), n’hi havien més, però ja n’hi ha prou amb aquests dos per esmentar-ho. Els López, Pérez….., nascuts o no a fora, votarem el que ens convingui, jo sóc independentista, per exemple. Però és que hi ha un munt de Puig i Bosch que votaran per l’espanyolisme més dretà possible. Ja n’hi ha prou d’intentar aprofitar la immigració, atiant el sentimentalisme, com si els immigrants ho haguessin de sempre, i fins i tot els seus fills. O és que ja no són catalans, després de tants anys? Qui no vol que siguin catalans? Ve un dia que deixen de ser immigrants, no?

    Jo no m’esperava aquest lerrouxisme, més propi de C’s, per part de Podem i Iglesias, francament. Les persones no se les ha d’etiquetar pel nom, la procedència, el nas llarg o prim, l’alçada, el color…, i fer-ho servir com més ens interessi des del punt de vista polític. Ho trobo menyspreable.

  3. Han passat unes quantes hores. I no hi ha ningú de Sí que es Pot que hagi desmentit Iglesias? Tots hi estan d’acord? Iglesias, d’aquí uns mesos necessita molts vots per intentar no fracassar a Espanya. Què passa? ¿Que vol els vots dels espanyols a costa nostra, de la nostra cohesió social? Si el PSC va cometre l’error d’agenollar-se davant de Felipe, de Guerra i de qualsevol dirigent socialista espanyol, ¿ara els podemistes, amb els de Procés Constituent, ICV i EUiA, també s’hauran d’agenollar davant d’Iglesias perquè ell pugui intentar guanyar les eleccions? Repeteixo, a costa nostra i usant el lerrouxisme i l’etnicisme? Però què collons està passant?

    • Sadurní Alier Oliver

      El problema del Sr. Iglesias és que quan la fina anàlisi que fas de la realitat es redueix a dividir el món entre casta i no-casta, o bé, “los de arriba y los de abajo” se t’omple el xirringitu de neofalangistes… que haberlos, haylos!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s