En què podem creure?

IMG_5478

Déu ha mort va dir Friedrich Nietzsche, Karl Marx ha mort va dir Francis Fukuyama, i jo estic bastant malament, ja que quasi totes les nostres certituds s’han acabat. Et compres un Volkswagen creient que no contamina i resulta que ho fa quaranta vegades més del màxim permès. Ens n’hem adonat al mateix moment que sabem que ningú, ningú ho controla. Sabem també que el rebut de la l’electricitat amb preu segons l’hora, no és perquè cada minut hi hagi subhastes, sinó perquè és la manera d’estafar-nos sense poder fer-hi res. Us imagineu anant a discutir amb Fecsa-Endesa: miri és que vaig posar la rentadora a les 3h 40′ del matí i aquell dia el kilowatt/hora era de tant i vostès m’han facturat a tant. I si fos possible comprovar-ho dirien el mateix que fan els bancs: no si jo la comissió te l’he tret, és l’ordinador qui ho fa. El mateix podem dir de les trucades de telèfon, realment sabeu si arribeu o us passeu en la tarifes fixades? Sabem que qualsevol correu electrònic, sms, whatsapp o trucada és directament espiat per diverses agències nord-americanes i les de molts d’altres països. També hem arribat a la conclusió que no tenim ni idea del que mengem. Ja em va pujar la mosca al nas quan ens van dir que no volien que sabéssim si la soja que mengem era transgènica o no. Ara sabem ja que ningú es dedica a controlar res de res mai. Si no ho va fer ningú a 11 milions de cotxes, ho faran en un producte del súper? Sabem també que dels milers i milers de contenidors que entren pel port de Barcelona només en controlen 50 al dia. Per tant comprem i mengem coses fabricades aneu a saber on i sense saber amb quines mesures sanitàries. I quan comprem una nevera abans crèiem que si era alemanya tenia unes exigències ecològiques més altes que justificaven el seu alt preu. Ara només estem segurs que són més cares, vés a saber quant contaminen, quant gasten, ja que el més probable és que ningú ho controli. El mateix val per a les rentadores, els rentaplats, el minipimer, el forn i tots els estris que teniu per casa. Hi havia catalans que creien que la corrupció era una cosa més probable de l’Ebre enllà, i va sortir Jordi Pujol i es van adonar que els catalans posats a fer som iguals o pitjors que qualsevol. Sembla que no hi ha cap obra que l’hagi fet una constructora perquè tenia un millor projecte sinó perquè sabia on posar un tres per cent. Sabem també que el rei d’Espanya no ho és perquè té sang blava, és a dir escollida la família per Déu, sinó perquè al seu pare el va nomenar el feixista Francisco Franco. Els ciutadans estem totalment derrotats, ja no tenim capacitat per poder decidir res, la informació és tota falsa, no hi ha res racional a escollir. Si no hi ha estat no hi ha mercat possible. Almenys ens queda una certesa: els regals de la nit del 6 de gener els porten els Reis de l’Orient. Això segur.

Anuncis

2 responses to “En què podem creure?

  1. Si aquestes tarifes tan elevades servissin almenys per donar bon servei ! Però passa que cada vegada que la meva mare de 85 anys ha de trucar a ENDESA, TELEFONICA o GAS NATURAL, per reclamar alguna cosa, haig de trucar-hi jo perquè qui l’atén és un robot que li demana que pitgi uns botons i s’acaba fent un embolic. Es veu que els beneficis d’aquestes empreses no arriben per contractar treballadors que atenguin directament les persones, per no haver de passar abans per un robot. Però el cas és que si truques al CAP de la Seguretat social també passa el mateix. I si et surt algú, resulta que es tracta d’una persona provinent de Sudamèrica que no parla en català perquè ningú li ho ha exigit i la persona gran, generalment sorda, acaba no entenen l’accent dolç d’aquesta telefonista que li parla molt amablement, però amb una fonètica amb la qual no s’hi està acostumat.

  2. I, posats a fer, diguem-ho tot. Ma mare té 85 anys i és bastant sorda, com he dit anteriorment, i té una metgessa que no parla en català. És sudamericana, molt amable i correcta, però no diu ni bon dia en l’idioma de Lluís Rabell. Des que la té que hi haig d’anar jo a acompanyar-la, ja que, si no, no entendria res del que li diu. Si fos nouvinguda de fa poc, tindria una explicació, però ja fa tres anys que la visita. I jo em pregunto, en tres anys no ha tingut temps d’aprendre a parlar en català? I no tan sols això, sinó que alguna vegada que hem hagut d’anar a urgències al Taulí (d’això fa bastant poc), ens hem adonat que hi ha personal, ben jove i teòricament immergit lingüísticament, que no es molesten a contestar en català si n’hi parles, encara que tractin amb persones de 85 anys. Això en un hospital, quan estàs fotut i necessites una mica d’empatia amb qui t’atén. Algun dia s’hauria de parlar seriosament de l’efectivitat d’aquest invent tan genial com la immersió lingüística, en què representa que tothom gràcies al qual sap parlar en català i en castellà d’igual manera. Ara, parlar d’això és políticament incorrecte. Val més no tocar-ho. Oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s