Per un independentisme accidentalista, republicà i d´esquerres

IMG_5650 (3)

Em considero federalista i dubto que mai cridi: «in-inde-independència». De totes maneres, quan sento AznarRajoy sense voler em trobo que començo a dir «in-» en veu alta, me n’adono i paro. És quan voldria veure les notícies sobre aquests personatges a les pàgines d’internacional dels diaris i només un parell de dies a la setmana, que és el que el meu metge em recomana.

Cal iniciar un procés constituent per una república catalana. I com que hi ha moltes tradicions i moltes sensibilitats, cal veure com fer-les confluir. En aquest sentit una idea seria explorar les possibilitats d’un independentisme accidentalista republicà i d’esquerres. Pi i Margall a inicis del segle XX plantejava una aliança entre federals i catalanistes. En termes actuals podríem dir una aliança entre la CUP, CSQP i ERC. I potser amb una CDC que canviï de nom, de logo, de seu, de dirigents i adopti el programa del SNP. És a dir: una aliança que busqui que l’hegemonia del nou país independent sigui d’esquerres.

La gent de BeC i CSQP són republicans, d’esquerres i volen un procés constituent a Catalunya i, per tant, una Constitució catalana. Només cal llegir dos llibres dels líders intel·lectuals del que està passant en aquest sector per veure-ho. Un, el de Gerardo Pisarello, número dos de Barcelona en Comú: Un largo termidor. La ofensiva del constitucionalismo antidemocrático, i el llibre de Xavier Domènech Hegemonías. Crisis, movimientosde resistencia y procesos políticos (2010-2013). Veureu que volen una república catalana d’esquerres. El problema és com hi arribem.

L’esquerra que no es reclama de la tradició independentista ha de recuperar el fil de l’antifranquisme i optar sense complexos per la ruptura democràtica i iniciar un procés constituent sinal·lagmàtic que ens condueixi a una república catalana.

Hi ha massa gent que té vocació de fracàs, que en comptes de buscar formes de sumar esforços, vots i diputats, té voluntat de quedar-se sol. No hi ha empatia i ningú es vol posar al lloc de les altres trajectòries i procedències. Caldria buscar una majoria de 80 o 90 diputats. És possible.

Caldrà tenir molt clar que en els moments clau d’Espanya, Catalunya ha anat sempre un pas endavant. Com ara. Per dir-ho més clarament, davant de la impossibilitat del pacte i de reforma -és el que va intentar Pasqual Maragall, no ens enganyem- al final algú ha d’obrir les portes d’un balcó i dirigir-se al poble. I això sempre ho ha fet l’esquerra.

Hem viscut a Catalunya un cicle de mobilitzacions impressionants des del 10 de juliol de 2010 fins ara. Aquest desafiament popular té com a principal objectiu recuperar les sobiranies segrestades. Cal aconseguir que el nou país es construeixi sobre les bases filosòfiques de l’ètica civil republicana. Les esquerres estan davant d’una gran oportunitat.

Advertisements

One response to “Per un independentisme accidentalista, republicà i d´esquerres

  1. Si es demana trencar amb el passat, la corrupció, les retallades, amb l’autonomisme, amb Mas, etc…, jo també demanaria trencar amb alguns dirigents de l’esquerra antiga, més tòxics que una altra cosa. Tipus Coscubiela, per exemple. Si estem d’acord amb què Mas no pot ser president, jo també dic que aquests dirigents de l’esquerra a qui em refereixo també haurien de plegar. Foc nou per totes bandes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s