Pilar Gil, el darrer testimoni de Sant Jaume de Vallhonesta

(Aquesta entrada no l’he escrit jo, sinó que és obra de Josep Simó Deu, cirurgià i caminaire. Un amic a qui tinc l’honor d’allotjar en aquest bloc i a qui dec haver après  molts dels camins i de la vida.)

 

iaia

Na Pilar Gil Bartoll va néixer el 18 d’octubre de 1923,té doncs 92 anys. És la filla dels masovers de Sant Jaume de Vallhonesta, Francisco Gil Solsona i Vicenta Bartoll Sebastià. Va viure a la Masoveria de 1923 a 1927, amb els seus germans Antonio, Emilia, Paco i Josep on les mestresses, dues senyores que no recorda el nom, vivien en altres estades diferents de la mateixa masia.

vella

A la planta baixa de la masia hi havia els estables pels cavalls, atès que la masia era un hostal de pas del camí ral de Barcelona a Manresa. Encara que sembli mentida el camí ral passava pel coll de Montcada ,pel passeig Manresa de Sabadell, continuava per l’actual carretera de Matadepera fins a la Barata on s’enfilava per Castellsapera, passava pel Paller de tot l’any, els Hostalets del Daví fins Sant Jaume de Vallhonesta, per seguir cap al Pont de Vilomara i Manresa.

ara
Pilar Gil recorda que el seu pare era pagès i treballava la terra on tenia ametllers i oliveres i a les feixes de sota casa i tenien els horts on collia tota classe de verdura: cols, bledes, bròquils, etc. També tenien uns cirerers que encara hi son. Hi havia un matxo i una egua que utilitzaven per treballar i de transport quan anaven a San Vicenç i Manresa. Tenien cabres que els donaven llet per el consum diari de casa i cabrits per vendre. La seva mare criava conills i gallines. Els ànecs i oques s’estaven a la bassa. El seu pare en els dies de grans gebrades i gelades el que feia a primera hora del matí era trencar el gel que moltes vegades tenia dos dits de gruix. Criaven un porc i gracies als productes de la matança en tenien per tot l’any. Al temps dels bolets el seu pare anava a una lleneguera que hi havia en un bosquet a sobre la font a buscar unes quantes llenegues i les guisaven amb conill.
Un cop a la setmana amb el matxo baixaven a Sant Vicenç a comprar pa per la setmana, ja que no tenien forn i aprofitaven per pujar algunes queviures com arengades o bacallà. De tant en tant el seu pare i els seus germans anaven a Manresa per comprar roba de vestir i espardenyes d’espart de set betes.
Menjaven del que els donava la terra. Per esmorzar un plat sopes o vianda rescalfada del vespre anterior. Per dinar escudella, excepte dijous i diumenge que feien arròs a la cassola de terrissa amb conill o costella de porc. Per sopar verdura o cigrons amb un tall de cansalada. Sempre tenien sobre la taula ametlles i també quan era el temps menjaven serves i lledons .
Les serves son el fruit de les serveres -semblant als gínjols-.

Serbes_S._domestica_2015-09-26

Els lledons son els fruit del lledoners com el que es conserva malmès al marge de la masia. Son petits de la mida de un pèsol, rodonets i llisos amb molt pinyol i poca polpa.

Minolta DSC

De vi nomes en bevien els homes de la casa. Per escalfar-se feien foc a terra. L’encenien al matí i posaven dos tions que duraven fins al vespre . Per fer-se llum ja que no tenien electricitat, utilitzaven llums de carburo o llànties d’oli. Pilar ens diu “quan la mainada ens anàvem a dormir, la mare ens despullava i s’emportava la llum”.
La Pilar desprès de viure a Sant Jaume, atès que el seu pare era pagès, va anar a la masia del Soler (Sant Vicenç), després a El Planet (Rellinars) i dels 18 als 25 anys a Sabadell. Es va casar amb Joan Balart i Pons però no varen tenir fills. Uns anys mes tard, anaren a viure de nou a Sant Vicenç, primer a la barriada del Clot i posteriorment a la vila. Actualment amb 92 anys i amb una salut física i mentalment envejable, viu molt ben atesa a la Residencia de Sant Miquel de Gonteres, i segueix mantenint l’escalf i l’estimació dels seus nebots que no deixen de tenir-hi contacte i la van a veure molt sovint. Gracies a ells que la varen portar un dia a Sant Jaume he pogut reconstruir aquest relat.

foto els dos (2)

Josep Simó Deu

Anuncis

3 responses to “Pilar Gil, el darrer testimoni de Sant Jaume de Vallhonesta

  1. És d’aquelles històries que, si ningú les explica, passen desapercebudes i que són enormement interessants. M’ha agradat.

  2. Isabel Abizanda Gil

    Sóc la neboda de la Pilar Gil, i filla de la Maria Gil Bartoll, que veig que no surt en el reportatge es la germana que va despres del Paco i abans de la Pilar, eran 6 germans, o dic perque s’hauria de rectificar, i posar també a la Maria!! Vaig anar a veure a la meva tía Pilar a la residencia i m’no va comentar i ara ho estava mirant, i falta la Maria, la meva mare. Jo tinc fotos de Sant Jaume amb l’Emilia i la Maria de fa uns 15 anys…
    Si vol contactar amb mi li dono el meu mail: Isabel.a8@hotmail.com.
    Moltes gracies, per tot, i per el reportatge, nosaltres ens agrada molt anar a Sant Jaume, i un cop al any, anem a fer una visita, i recordar tot el que ens explicavan .
    Isabel

  3. M’ha agradat molt llegir sobre Sant Jaume, hi vaig estar vivint durant tres mesos quan era joveneta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s