Rivera: un fenomen paranormal

IMG_3999 (2)

Aquests dies m’està passant una cosa molt estranya, és tan estranya que és digne de convertir-ho en un programa del Cuarto milenio d’Iker Jiménez, què dic, fer-ne deu capítols. Poso la tele i a TVE entrevisten Albert Rivera, poso la 2 i fan un documental sobre Albert Rivera, a Tele5 surten els amics i coneguts d’Albert Rivera dient-ne meravelles. A la Sexta, van decidir que a tots els programes i a totes hores surti Albert Rivera: Intermedio, Salvados, Al rojo vivo. Així cobreixen tots els horaris i tots els dies de la setmana. A Cuatro surt a El hormiguero. A Antena3 també. Posis el que posis surt a tot arreu. És pitjor que el discurs del Rei, que surt a totes les cadenes de televisió alhora.
Però la cosa arriba més lluny. Sento la ràdio i parla el Rivera, vaig canviant les emissores i a totes hi ha el Rivera, obro la nevera i hi ha el Rivera, obro el forn i hi ha el Rivera, poso uns coberts al rentaplats i hi ha el Rivera. Miro el mòbil i em surt el Rivera per Skype, engego l’ordinador i el Rivera m’envia mails, imprimeixo un article i em surt la cara del Rivera, miro per la finestra i hi ha el Rivera en globus,
Rivera és un personatge d’ideologia amfíbia. Si diu que vol un contracte únic, el que en realitat està dient és que ens proposa l’acomiadament lliure i gratuït. Si ens proposa no mirar enrere, vol dir que ja li estan bé les medalles que diferents ajuntaments van donar a Franco i que no pensa fer res per tal que els republicans puguin enterrar dignament els seus morts. Si diu que vol acabar amb la dualitat al mercat laboral, ens està dient que vol que tothom tingui treballs precaris i mal pagats. Si diu que vol reformar la Constitució per il·lusionar els catalans, vol dir que traurà tantes competències de l’Estatut de Catalunya que la Generalitat semblarà la Diputació de Barcelona en temps del gran demòcrata Juan Antonio Samaranch.
Quan van crear Ciutadans, van afirmar que era una opció de centre esquerra, tot i que el seu líder va ser militant del PP. Ara, des que Josep Oliu es va proposar crear un Podem de dretes, tot plegat fa un aire de neofalangisme que fa feredat, o d’extrem centre, que dirien ara.
I si en comptes de votar a un partit polític no votem als Presidents dels bancs? Els apassionants debats serien entre Josep Oliu del Banc Sabadell, Ana Botín del Banco Santander, José Ignacio Goirigolzarri de Bankia, Francisco González del BBVA, etc. De fet, si ho pensem una mica, aquests tampoc manen res, tot ho mana l’Angela Merkel i a aquesta li dicta el que ha de fer Josef Ackermann, cap del Deutsche Bank.

Anuncis

One response to “Rivera: un fenomen paranormal

  1. Això també em va passar amb el Pablo Iglesias, que de cop i volta tothom en parlava. Després de les eleccions europees, jo que no miro la televisió, no sé a qui es referien, no el coneixia. Era un nou messies? Tan sols a un profeta?

    Però sí, tens raó pel que fa a Rivera. Els neofalangistes i neolerrouxistes passats per la dutxa, com deia un l’altre dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s