L´arrogància de Mas

sodlats

Tenia preparat un article sobre la CUP i les curioses piruetes que han fet per acabar acomplint el que van prometre a la campanya de les eleccions al Parlament. Crec que la gent ha de dimitir quan no compleix el que promet, no quan ho compleix. En fi…
Però he sentit la roda de premsa d’Artur Mas i he quedat esgarrifat. Un dels arguments que fa servir és que 10 diputats no poden imposar-se als altres 62. O sigui, que els partits que no guanyen estan obligats a investir el que ha guanyat. Ostres, quin sentit democràtic! Cap intel·lectual havia arribat a unes conclusions tan elevades.

Mentrestant els de la CUP han acceptat que una persona de CDC sigui el president. Què més volia Mas? Mas va dir: «Amb la gent que vol fer la hiperrevolució de les superesquerres no arribem a la cantonada (…) la CUP no ha entès res». I altres perles. Voleu dir que destil·lant tant d’odi a la CUP es va enlloc? I si necessita els vots de la CUP al març?
Per la seva banda els d’ERC van acceptar anar junts amb CDC en ple caos en aquest partit pel cas Pujol i pel cas 3%. I renunciar a la possibilitat que Junqueras fos el proper president. Sabem on és l’idealisme de Junqueras, que és capaç de desaparèixer per arribar als seus objectius. Ningú en dubta. Però, on és l’idealisme de Mas? No podria sacrificar-se una mica?

Mas és un polític en actiu amb cotxe oficial des de fa 33 anys, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya primer com a cap del Servei de Fires i després com a director general de Promoció Comercial (1982). S’ha presentat cinc vegades a president, ara serà la sisena. No són prou anys? No hem de posar cap limitació de mandats? Per la seva supèrbia haurem de fer unes altres eleccions per tal que finalment presenti la dimissió la propera nit electoral quan hagi perdut la meitat dels diputats que tenia el 2010.
Els independentistes no es poden autoenganyar, preval el síndrome de hybris d’Artur Mas per sobre de les il·lusions de dos milions d’independentistes. Mas necessita temps per fundar un nou partit serà «Democràcia i llibertat»? (Deixeu-me dir de passada que convindria crear, en la propera Constitució catalana, la figura de la pena de mort per als creadors de nous noms de partits), però caldria mirar primer pels interessos del poble català, oi?
Mas, presentant les eleccions com un plebiscit, que va perdre, hauria de dimitir i no ho va fer. Alex Salmond després d’un èxit molt més impressionant que el de Junts pel sí, la nit electoral del referèndum va presentar la dimissió.
La diferència és que Salmond probablement serà president de l’estat lliure d’Escòcia i Mas no ho serà mai de la República catalana. Heu sentit dir mai que és republicà?

Anuncis

3 responses to “L´arrogància de Mas

  1. Per més que m’ho expliquen no acabo d’entendre perquè responsabilitzen a la CUP (que ha rebaixat els plantejaments fins a acceptar un president proposat per CDC) i no a Mas, que calgui anar a noves eleccions!!

  2. ERC va acceptar anar junts amb CDC perquè no tenia més remei, o era això o no hi havia eleccions, ja que la decisió de convocar-les només depenia d’Artur Mas, vet aquí el xantatge. Junqueras i ERC eren partidaris de les llistes per separat, opció que van defensar fins a l’últim minut. Malgrat la pressió brutal del món convergent i dels gurus mestretites de sempre. Segons els quals es veu que Mas és imprescindible de cara a prestigiar el procés al món. Com si d’ell en depengués l’èxit o el fracàs, com si la gent esperés que aquest Moisès encorbatat els indiqués els camí. També ens han venut que Mas és el líder (l’únic) gràcies al qual ara hi ha dos milions d’independentistes. Jo, francament, no li sé veure tantes gràcies. Ara, aquesta vegada, no obstant, l’avantatge és que Mas les ha de convocar sí o sí, les eleccions, i no podrà tirar de xantatge (la seva especialitat) per “convèncer” Junqueras de reeditar el Junts pel sí. Tanmateix, que es calcin, Junqueras i ERC, que a partir d’ara els caurà la cavalleria convergent per sobre. Alguns intel•lectuals i articulistes de referència (algun dels quals s’hauria de fer vacunar contra la ràbia) ja han començat a tocar el botet i a assenyalar el camí, en aquest sentit. En sentirem de tots colors. ERC prendrà el relleu de la CUP. Aquesta vegada em sembla que no escoltaré cap tertúlia, ni llegiré segons què, em dedicaré a repassar el repertori dels Beatles si no vull acabar histèric.

  3. Crec que Mas és l’instrument d’una vella oligarquia i l’hereu de Pujol, i que això ho explica tot. Diria que això explica l’arrogància, el deliri de confondre el país (o el procés) amb la seva figura. Representa un sector minoritari però amb molta capacitat de recollir vots (si bé cada cop menys) que no pot deixar anar el poder perquè entenen que Catalunya és el cortijo particular, i perquè des de fa uns 200 anys Catalunya és el negoci familiar.
    És probable que Mas obeeixi la consigna de Pujol i els seus: no cedir mai, no abandonar el poder, al preu que sigui. La dignitat o la honestedat no són valors a tenir en compte. Convergència és idèntica a qualsevol organització mafiosa de gran escala, com les grans màfies que controlen el poder a Kosovo i a d’altres ex-repúbliques soviètiques. Els independentistes sentimentals no crec que s’imaginin tota la misèria i la maldat que hi ha darrere de Mas i de Pujol. Esperem que algun dia aflori, i que puguem entendre en quina mena de país hem viscut.
    Seria gairebé un miracle que això ho aconseguís una formació amb 10 diputats, però també és un gran exercici de renovació i de salut mental col·lectiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s