Fem l’autocrítica a la CUP

IMG_0434

En els àmbits polítics del comunisme més estalinista hi havia una expressió molt usada contra els dissidents, se’ls deia: fes-te l’autocrítica! Era l’avantsala del que passaria després, se’ls criticava de manera ferotge, se’ls expulsava i molt sovint acabaven al gulag. Exemple extrem del que diem són els judicis de Praga de novembre de 1952 on el secretari general del Partit i tretze dirigents més van ser acusats de conspiració. En aquells països la gent se’n fotia i considerava dissident el que «segueix recte quan el partit gira a la dreta o a l’esquerra».

Ara, a Catalunya hem superat tots els antecedents. L’acord Junts pel sí/CUP passarà als annals de la història com el que mai s’ha de fer: «La CUP-CC assumeix que la defensa en els termes polítics del procés tal com l’entén la CUP-CC pot haver posat en risc l’embranzida i el vot majoritari de la població i l’electorat a favor del procés cap a la independència, en una negociació que ha desgastat ambdues parts i la base social i popular de l’independentisme. Cal reconèixer errors en la bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí, sobretot en tot allò relatiu a la voluntat inequívoca d’avançar en el procés d’independència i en el procés constituent…»

Homeeeee! M’agradaria saber quines són les llumeneres que l’han signat. Significa una desautorització total a la CUP. Però en aquest cas l’autocrítica no ve de l’interior de la CUP, els la fa CDC! Crec que hi ha una pulsió devoradora dels propis dirigents de la CUP. Transmeten a la societat la idea que no es refien d’ells mateixos, potser pensen que és millor «equivocar-se en el partit que encertar fora d’ell». John Kenneth Galbraith deia en les seves memòries que en la política es pot negociar tot excepte els amics. La CUP ha negociat els seus, pensant potser que l’important és una assemblea despersonalitzada. Tan estúpid i fonamentalista és creure que la història la fan els reis i els líders, com pensar que la història la fan les masses populars sense que mai hi tingui res a veure l’acció i la intel·ligència de les dones i dels homes que hi participen. El PSUC mai no hauria firmat una declaració com aquesta. El resultat és que han cremat 4 dels 10 diputats. Acabaran tots malalts somatitzant els conflictes. Les organitzacions han de defensar el seu orgull i els seus líders. Com si no defensaran el poble, el país?

Quan sento algú dient: farem una cosa que no ha fet ningú, m’esgarrifo i penso, si no ho ha fet mai ningú deu ser per alguna raó. Els catalans ens entestem un cop i un altre a fer el que ningú mai no fa. Així no ens anirà mai bé.

Els mitjans prefiguren el fi. Reivindico l’elegància i la poesia en la política si es vol avançar cap a futurs que, encara que sabem que seran sempre imperfectes, il·luminin d’alegria els ulls de la ciutadania.

Anuncis

3 responses to “Fem l’autocrítica a la CUP

  1. Vist des del punt de vista d’una persona com jo, que no milita en cap partit però que s’interessa per la política sense entendre-hi gaire, diria que des de la CUP, durant bastants mesos, han donat uns senyals que han despistat bastant a les persones que, com jo, s’ho miren des de la barrera. Els acords municipals de la CUP amb CiU immediatament després del governs tripartits d’esquerra, on semblava que ERC iniciava la seva desaparició o, almenys, quedava com un partit residual pel fet d’haver-se convertit en empestats arran de la singladura amb el PSC i ICV (pels hoolligans barretines: l’esquerra botiflera. Alguns encara els ho recorden), van convertir la CUP en l’esquerra autèntica i lleial al país (alguns dirien carlina), la que mai governaria amb el PSC. També hi van haver les abraçades de Fernández i Mas, després de fer-li el llit a Junqueras arran del 9N i fer-se estimar per tot l’aparell mediàtic convergent. I, per acabar, el No a una candidatura conjunta amb Colau a l’ajuntament de Barcelona i un altre No a Catalunya Sí Que Es Pot. Tots aquests senyals van despistar a molta bona gent que els va votar amb la intenció que, en les negociacions posteriors a les eleccions al Parlament, hi juguessin un paper que empenyés el Procés endavant. No cal dir que aquests ciutadans van quedar astorats per la tossuderia dels cupaires a carregar-se Mas. Amb això no hi comptaven, que es convertissin de la nit a dia en un grill de la mateixa taronja que CSQP. Jo, el que penso, a pilota passada, és que la CUP, l’equip de Colau i també CSQP farien santament de muntar una coalició a partir d’ara i sumar una esquerra potent pel sobiranisme que arribés a arrossegar a tots els convençuts i semi-convençuts a fi de construir la república catalana, ja que les últimes notícies que vénen de Madrid no pressuposen un optimisme gaire falaguer pel que fa a la constitució d’un grup propi i a l’afany d’aconseguir un referèndum pactat, per molt bona voluntat que hi posin des de Podemos. I buscar aliances amb ERC i deixar-se de punyetes.

  2. I per què no consolidar una esquerra catalana federada amb unes esquerres espanyoles que arraconin d’una vegada les dretes descarades o amagades darrera sigles pretesament progressistes (JxS i ERC)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s