Vuit causes per sentir vergonya

finestra777

Aquests dies, per fi, s’està obrint una fossa comuna al cementiri de Guadalajara. El dia 16 de novembre de 1939 van ser afusellades 21 persones, entre ells el senyor Timoteo Mendieta. Era el president de la UGT de Sacedón. Deixava vídua i set orfes. Se’ls acusava d’«auxilio a la rebelión». Primera causa de vergonya, els revoltats contra el règim republicà legalment constituït, acusaven els altres de rebel·lió i els afusellaven. Resulta que la filla d’aquest senyor, la senyora Ascensión Mendieta, que tenia 13 anys quan van afusellar el seu pare, ha lluitat des de la mort de Franco per localitzar les seves restes i donar-los un enterrament decent. I 40 anys després encara està lluitant per aconseguir-ho. Segona causa de la vergonya.

La fossa s’obre per ordre, agafeu-vos fort, de la jutgessa argentina María Servini de Cubria. Ho heu llegit bé, per ordre de la justícia argentina! Tercera causa de sentir vergonya! No tenim cap jutge espanyol capaç de fer justícia? No tenim cap fiscal espanyol que actuï per fer justícia? El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional en què estan pensant? L’únic que ha fet la justícia espanyola és paralitzar l’ordre de la jutgessa durant dos anys! Quarta causa de vergonya.

Així, la fossa és una iniciativa que porta a terme una associació! Cinquena causa de vergonya. Es tracta de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica. Per fer-ho possible han comptat amb els diners, no del Govern espanyol, sinó recollits per un sindicat d’electricistes de Noruega, 20.000 euros, i pel suport de la Brigada Abraham Lincoln dels EUA. Sisena causa de vergonya. Les proves d’ADN no les fa com seria lògic el sistema de justícia espanyol sinó que les envien a Argentina, on ho fan de franc! Setena causa de vergonya.

Ascensión vol ser enterrada amb les restes del seu pare. Només vol això, ni més ni menys. Jo, pel meu compte, afegiria un altre repte, com és saber qui els va afusellar. A Sud-àfrica o Argentina fan comissions de la veritat per saber-ho. Segons dades oficials hi ha 114.226 enterrats més. Vuitena causa de vergonya.

Serien totes elles causes d’optar per la independència de Catalunya si no fos perquè tampoc no podem donar massa lliçons. El Memorial Democràtic creat pel tant blasmat tripartit ha hivernat -siguem benèvols- mentre ha governat CDC. Esperem que Carme García, nova directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, el reactivi i aconsegueixi que almenys en aquests temes ens puguem sentir orgullosos de ser catalans. I CDC de Tortosa, quan pensa treure el monument de Franco?

Advertisements

2 responses to “Vuit causes per sentir vergonya

  1. La Transició es va fer com es va fer. Va ser un “foc nou” i avant i foris. I amb això hi van estar d’acord tots els partits polítics que aleshores tallaven el bacallà. Per què? Doncs, perquè no hi va haver més remei i per les raons que s’han anat explicant tots aquests anys. No faig retrets. Pel camí van quedar enterrats i oblidats (feien nosa) aquests cossos, però també el dret a l’autodeterminació que defensava l’Assemblea de Catalunya i la majoria de partits d’esquerra, espanyols inclosos; el règim republicà, es va acceptar un rei hereu del dictador; el model federal de l’estat (i no un ninot que només s’exhibeix quan hi ha eleccions o quan convé i encabat es torna a desar); el model autonòmic gràcies al cop d’estat del 23F. No només són aquests cossos que encara jeuen a sota terra i sense identificar, és tot plegat. I algú em dirà: ¿i què hi té a veure? Doncs, sí, hi té tot a veure.

    I després de tants anys, i d’aquesta “pedagogia” que els successius governs, els mitjans d’informació, els intel•lectuals i les universitats han dut a terme, després de tot el que s’explica a l’article d’avui, encara esperancem un estat espanyol diferent?

    El PP va tornar a guanyar les eleccions i el seus alevins neofalangistes van treure 40 diputats. L’altre dia van projectar “Raza” a TVE. La Fundación Francisco Franco segueix tenint subvencions. I C’s i el PP volen acabar la feina que el franquisme va deixar a mitges i retornar el català a l’estadi de llengua domèstica (domesticada?) i familiar. Etc, etc, etc…

  2. SADURNÍ ALIER i OLIVER

    Trobo molt encertat l’artícle sobre la vergonya que suposa aquest cas i molts d’altres, 40 anys després de la mort del dictador.
    Reconec també el dret de l’autor en aprofitar “que el Pisuerga pasa por Valladolid” per finalitzar-lo deixant clar que també alguns catalans i en concret els catalans convergents han de sentir-se especialment avergonyits.
    Com podria retreure-li! Jo mateix, fa anys, en el marc d’una campanya contra l’esmentat monument tortosí, vaig enviar un email al President Mas… Crec recordar que em contestà amb ambigüitats, com era d’esperar.
    Un cop reconegut el dret de tothom a cercar la palla als ulls convergents, coincideixo en esperar que Carme García s’uneixi al carro dels antifranquistes de debó.
    Ara bé, també espero que Rabell, Coscubiela, Fachin i en general CSQEP no continuin posant-se al costat d’Arrimades, Iceta i Albiol quan es tracti d’aquestes questions. Em refereixo al debat al Parlament entorn les paraules de l’afusellat Carles Rahola, reproduides fa anys per Puigdemont.
    En aquest sentit, us recomano llegir l’artícle d’opinió de l’Agustí Colomines, “Aplaudir o no aplaudir”, a l’AVUI del 15 de gener, pàg. 7.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s