Bravo, Junqueras!

IMG_6437

Des del Departament d’Economia s’ha llançat un globus sonda en el sentit d’augmentar els impostos als que cobren més de 90.000 euros. Els catalans rics s’han posat histèrics. Als mitjans de comunicació s’han encès amb aquesta idea. Sembla bastant clar que els líders d’opinió són els de la minoria que veurien augmentar els impostos a pagar. Si s’hagués proposat un augment de dos punts als mileuristes no hauria passat res. Tots aquests s’han posat a defensar una suposada classe mitjana. Què entenem aquí per classe mitjana? Amb el neoliberalisme la classe treballadora va creure que tenir casa amb una hipoteca, cotxe amb un crèdit i vacances de tres setmanes a Castelldefels et convertia en classe mitjana. Però tots aquests no guanyen 90.000 euros/any ni de conya. Per què la Pilar Rahola no té raó quan s’oposa a aquesta idea? Explica els tipus per trams i fa trampa. La major part de la gent dels trams baixos paguem el que diu la llei, en canvi les classes altes tot i que tenen el tram establert en un 48% en realitat tenen mil maneres d’eludir les seves obligacions fiscals de forma legal i de forma no legal. Sabem també que de l’impost de societats, les petites i mitjanes empreses han de pagar el 25% i paguen el 24%, les grans empreses quan havien de pagar el 30% (ara el 25%) o no paguen res o paguen una mitjana del 7%. Una vergonya. Qui acaba amb les classes mitjanes no són els impostos sinó les multinacionals. Seria llarg d’explicar.
A Catalunya la pressió fiscal és molt menor que als països als quals tothom diu que ens volem assemblar. Això vol dir que els catalans paguem pocs impostos en comparació amb un suec, per exemple. Ara bé, la diferència és que els pobres mileuristes, la classe treballadora i la classe mitjana baixa paga com els suecs. La classe mitjana alta, els rics i les grans empreses no paguen com els suecs. Això no ho diuen mai.

Diuen que si augmentem els impostos als rics i a les gran empreses se n’aniran. Ara, de més de 150.000 euros l’any a Catalunya només n’hi ha 15.000. Qui s’ho creu? El que podrien fer les nostres autoritats és dir-nos qui són i vincular el pagament d’impostos a la ciutadania. En la propera Constitució catalana, haurem de posar: «és català aquell que paga els impostos a Catalunya». I si l’Agència Tributària comença a fer inspeccions als propietaris de les segones residències de l’Empordà, per exemple? Ja n’hi ha prou de tantes exclamacions, què pretenen les raholes de torn, que ens facin pena els impostos que paguen els que cobren més de 90.000 euros? Amb la que està caient, ens estem tornant tots bojos? Fot canya, Junqueras, el 99% de catalans està amb tu! Ara bé, prefereixo que no abaixis l’IRPF a ningú fins que Antoni Comín et digui que s’han acabat les llistes d’espera

Anuncis

2 responses to “Bravo, Junqueras!

  1. Francisco Baiges Planas

    Que sigui veritat!!

  2. Ostres, no puc estar més d’acord amb tu. Penso exactament el mateix. A mi també em va sorprendre molt la “croada” de certes emissores de ràdio (RAC1) i dels tertulians que hi col•laboren contra la mesura proposada per Junqueras, al capdavant de la qual la histèrica de Can Godó. Fins i tot Junqueras, en una intervenció de fa una setmana, en va fer callar un en dir-li que, quan van apujar els impostos per als trams més baixos, no els va sentir exclamar-se. Jo vaig pensar el mateix: deuen cobrar molt i defensen el seus interessos, ja que els de la majoria d’oients no. Aquests es deuen trobar com jo, si no aturats, amb un treball precari, etc… Si volem un país com Suècia, i em sembla que ho voldríem, ens tocarà pagar el impostos que ens pertoquin. I aquí es veurà qui és patriota de debò i qui no ho és. Però del millor patriotisme i de l’únic que ens interessa, el patriotisme cívic, solidari i republicà. La llibertat dels neo-liberals (la de com menys estat millor) no fa una democràcia eficient i efectiva. Necessitem uns estats forts i més política i polítics que plantin cara al liberalisme econòmic dels Mercats i les Multinacionals.

    Penso que es va veient la cotilla que representa per a ERC l’invent de Junts pel sí. Tothom sap que Junqueras es va resistir al xantatge de Mas fins que no va poder aguantar més. I l’ajuda en forma de pressió als republicans que aquest va tenir provinent de cares mediàtiques suposadament progressistes. El marcatge diari que va haver d’aguantar ERC i Junqueras va ser brutal. Ara es veu que l’invent no pot durar més del que es preveia. Espero que ERC, finalment, se’n desempallegui i demostri amb fets allò que el país necessita. Em temo, però, que el compromís adquirit el lliga. I així que prengui mesures que molestin els histèrics de sempre, l’hi faran pagar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s