Es molt bo fer vacances.

focs-204

S’han acabat les vacances, fins i tot ha passat la festa major i tornem a la vida quotidiana. Hi ha un munt de coses per comentar i ja tindrem ocasió de referir-nos-hi.

S’ha acusat a l’alcalde de fer moltes vacances. Jo no estic d’acord amb aquest tipus de crítica. Al contrari. Crec que és bo que els polítics facin vacances i més encara si durant tot l’any no tenen ni vespres, ni caps de setmana per fer el que fem tots els altres: tenir estones per no fer res de res -és un eufemisme-. Segurament és poc popular defensar que els politics haurien de treballar molt menys pel bé de tots, però en fi, per això estem, per portar la contraria.

Winston Churchill quan era primer ministre tenia fama de no treballar massa hores, de viure molt bé. Una vegada un periodista li ho va preguntar sense embuts com fan habitualment els periodistes anglosaxons. La resposta va ser més o menys aquesta: miri a la Gran Bretanya hi ha uns centenars de milers de civil servant -servidors públics-  molt eficients que treballen molt i que va prenent decisions dels afers dels que són responsables. A mi en toca prendre un parell de decisions cada dia que són fonamentals pel futur de la Gran Bretanya i la  Commonwealth, dels seus fills i dels seus nets.

Considero que seria dolent que prengués aquestes dues decisions havent dormit tres hores, fent molt kilòmetres anant amunt i avall, tenint el cap ple de dades i coses que em van dient sense tenir temps d’assimilar-les, en definitiva amb el cap enterbolit. Crec que  el millor que puc fer és aixecar-me tard, esmorzar llegint els diaris al llit, passejar, dinar abundosament, veure una copa, fer la migdiada i després fumant-me un parell d’havans prendre amb serenitat aquestes dues decisions. Vostè què prefereix?

De fet, quan veia a Jordi Pujol treballant un diumenge a la tarda anant a un petit poblet d’una comarca oblidada a inaugurar una petita plaça, pensava: això no pot ser bo de cap de les maneres! Encara no sabíem perquè. Cal desconfiar de la gent que no para mai.

De fet la feina d’un alcalde, hauria de ser molt limitada, hauria de fer poques coses, pensar-les bé i com que són les mes importants pel futur de la ciutat estar en les millors condicions per encertar-la.

Posarem uns pocs exemples. Caldria decidir què fem al passeig. S’han fet tants processos participatius, s’han fet tantes propostes d’entitats, de persones i d’arquitectes en el transcurs dels darrers vuit anys que n’estic fins al capdamunt. Crec que cal prendre una decisió i fer-ho ràpid. No entenc la mania d’ajornar les decisions i anar-ho fent tot a trossets. El mateix val per la Plaça Espanya i si ho acabem d’arreglar tot? Passant per l’avinguda Terradellas no entenc que es trigui tres anys en plantar-hi tots els arbres i tot el verd que sigui possible. Sembla el desert del Kalahari.

Una altra cosa que haurà de rumiar l’alcalde és si crida a capítol a Maties Serracant i el torna a nomenar tinent d’alcalde d’urbanisme. Tot Sabadell estarà d’acord que dels 27 regidors escollits ara farà un any i mig, ni havia un que estava clar on hauria d’anar i aquest era Serracant. Podem esperar fins al final de la legislatura i segurament encara estarem esperant que la justícia digui res.

I caldrà que pensi millor què fer amb els diners del superàvit municipal. Em dona la sensació que, atenent al gran superàvit del 2015, al final del 2016 pot ser fins i tot superior. Seria bo no tenir superàvit, és a dir preveure més despeses. I  destinar-les a polítiques intangibles. I si fem un pla de barris? I si ho dediquem a combatre les desigualtats a l’escola pública sabadellenca?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s