En defensa d’Inés Arrimadas

fullagroga02122016

Abans que tots els trolls catalans s’abraonin contra mi, voldria explicitar que no tinc cap simpatia per Ciutadans, ni les seves polítiques, ni les seves formes, ni els seus objectius, ni la seva pseudoideologia, ni els seus «intel·lectuals», ni res de res. Res.

Podeu preguntar-vos, doncs i per què escrius un article defensant la seva líder catalana? Doncs perquè estic quasi convençut que pateix un assetjament per ser dona.

Individus del seu partit com Arcadi Espada, Albert Boadella, en altre temps dels Joglars i tan estimat per a mi, o Carolina Punset la critiquen durament. La censuren, agafeu-vos a la cadira, per claudicar davant l’independentisme! L’eurodiputada de Ciudadanos del País Valencià Carolina Punset la blasma dient que cal tornar a «les essències del partit i no diluir el discurs antinacionalista». Boadella la critica per fer una paella popular durant la Diada: «Arrimadas celebra la Diada amb una paella col·lectiva i no passa res en un partit que va ser fundat per al contrari». Els del PP s’hi han sumat també acusant-la de ser tova amb els indepes. Arcadi Espada escrivia: «Arrimadas, líder parlamentària d’un partit que havia fet del postnacionalisme la seva estratègia, ja parlava com una catalanista».

També la censuren que vulgui arreplegar vots que abans anaven a CiU, cosa que ha aconseguit segons el CIS. És la primera vegada en la història que a un dirigent se li critica el voler arreplegar vots d’altres partits i aconseguir-ho. Tenen 25 diputats. Arrimadas va declarar en una entrevista que la Generalitat de Catalunya alimentava «el victimisme i la confrontació amb ‘l’Espanya ens roba’». Gaire moderada no sembla.

No ens enganyem, darrere de tot plegat hi ha una actitud misògina. Arrimadas es va casar amb Xavier Cima, que va ser diputat per CiU al Parlament de Catalunya el març de 2013.

I en el fons de totes aquestes crítiques hi ha la idea que el marit l’ha influenciat cap a la moderació i el catalanisme. És a dir, una dona no pot tenir opinions pròpies diferents del marit, no pot tenir autonomia moral. Què hauria passat si fos al revés? Res. La gent ho veuria com una cosa curiosa sense cap conseqüència política. Quan les dones es queixen d’un tracte desigual tenen raó. De moment l’únic que pot dir qualsevol observador mínimament equànime és que tant Arrimadas com Cima deuen ser persones –no les conec personalment– que donen exemple de tolerància i esperit obert. Jo defensant una de Ciutadans i un convergent, que malament està la nostra societat!

Anuncis

2 responses to “En defensa d’Inés Arrimadas

  1. Francisco Baiges Planas

    Qui t’ho havia de dir, Jordi!
    I, a més, jo hi estic d’acord!
    😊

  2. És possible que hi hagi una actitud misògina, en les crítiques a Arrimadas, però jo no les sé veure, francament. A ell també l’han tractat de calçasses. Va plegar de la política activa i no sé si també ha estripat el carnet de CDC, ho ignoro. Les crítiques dels companys d’Arrimadas adreçades a ella em sembla que més aviat són producte de la neurosi i la fòbia que arrosseguen aquests personatges. El cas de Boadella (a qui jo també admiro com a dramaturg) és paradigmàtic, francament no sé si es tracta d’un cas de barra i cinisme extrems o d’al•lucinacions que hauria de tractar un psiquiatra. Un altre tant per a Punset i Espada. Amb la resta hi estic d’acord. Tothom és lliure de casar-se, pensar i rectificar com estimi convenient. Les crítiques haurien de ser sempre en funció de les accions i les declaracions polítiques, mai les de caire personal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s