Coses inexplicables del Parc de Sant Llorenç del Munt

img_5434-2-sot-infern

Ja fa alguns anys es va fer una pista forestal que unia el Coll de les Estenalles i Matarrodona, la trinxada al paisatge va ser brutal. Des d’aquells dies una cicatriu travessa la Serra de l’Obac. Aquesta pista no té cap sentit per molt que alguna gent s’ha escarrassat a voler-m’ho explicar. A qui se li passa pel cap fer una pista forestal a 50 metres de l’Alzina del Vent? Potser només a gent sense ànima? L’argument emprat diu que és per facilitar la tasca de lluita contra els incendis. És un pobre argument ja que en cas d’incendi forestal aquesta pista no serveix de tallafoc. L’únic que s’aconsegueix amb aquesta pista és posar-hi encara més pressió de la gent, pel que el perill d’incendi augmenta exponencialment. Segurament la desaparició de la guineu de l’Hospital de Sang té a veure amb aquesta pressió afegida. Però l’argument principal és que la gent que més s’estima el bosc es van encadenar a les màquines que perpetraven aquest atemptat contra un dels llocs més verges del parc. És un argument de pes.
Als darrers mesos s’han fet més kilòmetres de pistes forestals al conegut com a Sot de l’Infern. Les estassades són brutals. No puc entendre que es tracti un bosc d’un parc natural com un bosc d’un altre indret. Per què s’ha de pensar el parc com una explotació forestal? No poden deixar que els arbres facin goig? Sembla que els responsables tinguin la mateixa mentalitat que els pobres carboners que poblaven la zona fa cent anys. S’han quedat a pocs metres dels pins cargolats. Quin desastre! Aquests zona que era una de les zones més verges i amb menys pressió humana, un autèntic regal dels déus, s’està a punt de convertir en una mena de zona periurbana més de les nostres grans ciutats vallesanes.És espectacular també l’estassada d’arbres al voltant de l’ermita de Sant Pere Mur al costat de la masia del Dalmau. No podien pensar en aquest entorn quins arbres deixar-hi? Abans no es veia l’ermita fins que hi eres a sobre, ara tot és un descampat. No es podia deixar cap xiprer gran? Cal deixar les branques tallant tots els camins? Tallen el que ve de la Cadireta, el que va al Dalmau per tots els cantons. Ho han deixat com un gran nyap. Quina falta de sensibilitat!Ja que parlem d’aquests indrets voldria reclamar que poguéssim comptar amb transport públic de Sabadell a Mura els dissabtes i els diumenges. Hi ha molts sabadellencs que van en cotxe fins a l’Alzina del Salari o el Coll de les Estenalles. Quin remei! No hi ha alternativa de transport públic. Així si en comptes de posar-hi transport públic el que es fa és ampliar els pàrquings. Ja sé què deveu pensar, quina bestiesa! Doncs els terrassencs tenen diversos autobusos que toquen el parc, el que va a Rellinars i sobretot el que els diumenges va a primera hora del matí a Mura i que torna a la tarda.
Diuen que s’ha de facilitar l’aprofitament forestal i econòmic del Parc. Ostres, ostres, ostres. Però els diners no tenen límit? No s’adonen que ens estem carregant la millor herència que podem deixar a les noves generacions? No deixarem ni un petit espai per la poesia? Ho acabarem asfaltant tot? Crec sincerament que la gent que decideix aquestes coses o bé no ha anat mai a caminar per aquests espais o només té com a referent la possibilitat de negoci a curt termini.Mentrestant als nens i nenes de les escoles els diem que quan passes pel parc no pots agafar ni un bri de farigola, ni romaní, ni res de res, perquè es fa malbé el fràgil ecosistema del parc natural i que a més et poden posar una multa. Proveu de fer-ho al costat d’una estassada i a les cares dels nens hi veureu la incoherència de tot plegat. 

Anuncis

2 responses to “Coses inexplicables del Parc de Sant Llorenç del Munt

  1. Això de les estassades de bosc clama al cel, però tot plegat també.
    Primer ho han omplert de molta gent i poques persones, i ara se n’adonen que se’ls escapa de les mans, i “restauren” camins posant ciment i pedres on no n’hi havia hagut mai, acordonant i posant baranes als camins i, en definitiva, urbanitzant un espai que hauria de ser el més verge possible i respectat no pel seu valor de gaudi, que també, sinó sobretot pel seu valor innerent, natural, de NO ús.

  2. També he vist nova pista forestal a la Canal de la Coma de l’Abella, passant sota el Morralet de la Mare de Déu i Roca Petanta…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s