Què cal fer a la Ràdio? (i III)

img_7509-5

Aquesta tercera entrega vol ser propositiva. Abans de contractar un director, un cap d’operacions i un cap de publicitat, era necessari arreglar el sou dels treballadors per baix, ja que estan molt per sota dels de l’Ajuntament. Cal tornar a la programació: “La Caixa de Pandora”, “Esperit de festa” de Jordi Saura i el programa d’entrevistes “De bona pell”. Són un gran patrimoni de la ciutat i caldria penjar-ho a Internet com un formidable arxiu sonor que dóna identitat a la ciutat. Hi trobareu, per exemple, l’entrevista d’una hora al militant de les JSU, Josep Xinxó, ja mort, un dels primers en iniciar la resistència sabadellenca després de l’afusellament de Jaume Girabau l’any 1942.
Seria convenient també tornar a posar “A bona hora” i “Tarda de ràdio”. Recuperar la tertúlia al matí i eliminar-ne els representants dels partits polítics. Crec que caldria substituir-los per periodistes i ciutadans que expressessin la pluralitat d’opcions ideològiques sabadellenques, buscant però que funcionin bé al mitjà radiofònic: per exemple: Josep Mercadé, Núria Aymerich, Jordi de Arriba, Joan Saumoy, Antonio Santamaria, German Palacín, Guillem Fuster, etc. Hi ha d’haver debats entre regidors, de fet ja existia, però barrejar periodistes i regidors em sembla contravenir la informació municipal i l’opinió. No m’imagino a Catalunya Ràdio que els tertulians siguin consellers de la Generalitat

Crec que la nova programació no ha estat una proposta feliç. Les anomenades “càpsules” són un fracàs del relat radiofònic. Els oients habituals de la nostra ràdio estan desorientats i a punt de tirar la tovallola i buscar altres emissores. Diverses persones del meu entorn m’ho han fet saber. A més convindria tornar a posar la veu que identifica des de sempre RS, Jordi Boixaderas, el nostre Constantino Romero, una veu greu i inconfusible imprescindible per les falques corporatives. I també el nostre home del temps Jordi Carbó, també de la Cadena SER a Espanya, tot un signe de qualitat.
L’acomiadament de Manolo Guerrero culmina un seguit de despropòsits. Ha tocat el moll de l’ós de la ràdio. La ràdio no tot són números i funcions, són persones que als darrers mesos han estat sotmeses a una pressió insostenible. No sé com explicar el patiment, hores de son impossibles, medicar-se per aguantar la situació, en fi, coses que són pròpies de la pitjor multinacional però que no ho haurien de ser en una empresa municipal. No entenc per què el govern ha acomiadat Guerrero, tothom sap que ha estat l’ànima de la ràdio i el seu cap tècnic. Tots els que hem passat per la ràdio sabem de la seva entrega i capacitat. Ara que el consell administració ja sap que les raons adduïdes per acomiadar-lo no són certes que acordin readmetre’l i, de passada, tornar a la programació original. Cal rectificar abans que s’ensorri la ràdio. Els 12 regidors d’ERC, UxC i la Crida, no el volen acomiadar. Llavors per què ho deixen fer? Carles Rossinyol del PDEcat té al seu abast redreçar la ràdio. La meitat del mandat és a l’horitzó: quatre mesos. Joan Berlanga i Maties Serracant caldria que se sinceressin entre ells. I si es convoca el consell consultiu i assessor de la ràdio? No es convoca des del 2013. Nomes convoquem consells quan aplaudeixen?

Poc es reflexiona sobre la funció social, cultural i política de la ràdio local. RS és efectivament un instrument, un local, un pressupost, uns professionals, un web i uns programes. La democràcia es fonamenta en moltes coses, però en una ciutat tan gran, 207.000 habitants, no n’hi ha prou amb mètodes com el boca orella. Penso que RS és en ella mateixa un símbol de la identitat sabadellenca. Però juga un paper encara més important: és un gran instrument per tal de reconèixer-nos mútuament. Sense RS no podríem saber de l’existència de tantes associacions, de tantes persones, de tantes activitats, de tantes reflexions, de tantes empreses. És a dir ens ajuda a tenir consciència de comunitat i això és essencial per tenir identitat, pel sabadellenquisme. La radio, i els altres mitjans de comunicació locals, són essencials per la construcció de la ciutat com a república.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s