Dijsselbloem està tocat de l’ala

Jeroen Dijsselbloem és un dels homes amb un cognom més complicat. És com el símbol de la seva estranya i malaltissa personalitat. És impronunciable i jo cada cop que penso posar-lo –ho he fet moltes vegades– en un article m’ho rumio molt no sigui que m’equivoqui en alguna lletra. És un trauma de quan estudiava a la universitat i Enric Ucelay-Da Cal, si t’equivocaves amb un nom, et suspenia. Suposo que volia aconseguir que la gent li escrivís correctament el seu.

Bé, Jeroen, li direm per abreviar, és actualment el President de l’Eurogrup, un dels homes més poderosos de les institucions europees i alhora un dels homes més odiats d’Europa. Diuen que l’Eurogrup és un grup informal, és a dir, no l’ha escollit el Parlament Europeu que per això hi hauria d’haver eleccions. Reuneix països de l’euro, el formen el President del Banc Central Europeu que tampoc l’escull el Parlament Europeu i el comissari europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris. El presideix el tal Dijsselbloem. En teoria és socialista, del partit laborista holandès (PvdA). Jo fa molt de temps em preguntava quina mena de ciutadans hi deu haver a Holanda que, essent d’esquerres i favorables al laborisme, votin un impresentable com aquest de cognom impossible. Ara, per fi, ho sé. A Holanda el partit laborista ha passat de tenir 2.340.750 vots i 38 diputats a 355.214 vots i 9 diputats. És a dir dos milions d’holandesos han decidit no votar-los. Per tant entenc ara que els holandesos són gent sensata que deuen estar igualment horroritzats, com jo mateix, amb aquest ésser que ha demostrat una falta de sensibilitat i humanisme fora de tot criteri polític i que només es pot explicar des de l’anàlisi psiquiàtric. La seva falta d’empatia davant el sofriment, la falta de racionalitat dels seus arguments i accions, és tant colossal com increïble. Han demostrat a bastament que tot el que proposa acaba amb catàstrofe. Dilluns va cometre el següent comentari: «el que sol·licita solidaritat té també obligacions»; fins aquí tot bé, però continua: «Un no pot gastar-se tots els diners en copes i dones i demanar després ajuda». Ernest Urtasun li va donar l’oportunitat l’endemà de rectificar i en comptes de fer-ho es va ratificar.

Vist que és impossible democratitzar la Unió Europea proposo canviar el sistema de cooptació. L’elecció dels responsables de la UE hauria de dependre d’un comitè d’experts escollits per l’associació europea de psiquiatria.

Voleu dir que estan bé del cap aquests que ens manen?

Advertisements

One response to “Dijsselbloem està tocat de l’ala

  1. Quan algu esta tocat de l’ala el tractem amb condescendència, al cap i a la fi es un malalt mental. Dijsselbloem és un paio perillós, nobel podem tractsr de boig i prou. Per cert el cognom per nosaltes és dificil. Pels holandesos i flamencs és “normal”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s