Monstres morbosos

Vivim uns moments de la història realment aclaparadors, jo ens ho va explicar Antonio Gramsci al llibre Passat i present: «La crisi consisteix justament en que el vell mor i el nou no pot néixer». I normalment se cita aquest tros de la frase, però aquesta continua: «i en aquest interregne es verifiquen els fenòmens morbosos més diversos». Dels efectes morbosos en podríem dir tranquil·lament monstres. I d’aquests n’hi ha molts.

Diumenge hi haurà eleccions a França. El poble haurà de decidir entre un candidat d’extrema dreta i un candidat de dreta extrema. Qui és Emmanuel Macron? És l’home de la banca Rothschild & Cie al món de la política, sense dissimular. És la gent que vol reduir les pensions a França un 20% tot i que el sistema allí és un sistema sostenible. Una de les raons que ho sigui és que la taxa de natalitat al país veí és quasi el doble que la nostra. És que allí les dones són diferents? No. És que a França l’Estat ajuda molt que les dones tinguin fills i es reincorporin fàcilment a la feina. Per què doncs volen reduir les pensions? Per fer les empreses més competitives fent que paguin menys cotitzacions socials. Brillant! Els mitjans s’han convertit en fins. Al final Macron ha dit que ho deixa per d’aquí a cinc anys, però qui pot estar segur que aquest individu de la política postmoderna no ho aplicarà l’endemà utilitzant qualsevol excusa barata? I per què no negocia el programa amb Melenchon? Per què no fa cap gest cap a l’esquerra?

L’altra opció és el neofeixisme. Per cert, molt s’ha parlat del discurs plagiat de François Fillon per part de Marine Le Pen. Es diu que ha estat una estratègia electoral i bla, bla bla. La meva opinió és que són gent ruca que fan de la incultura un valor i és clar quan han d’escriure alguna cosa no en saben i les copien del primer que troben. Si tenen barra per tantes coses importants no en tindran per copiar un discurs?

Les opcions són entre dos personatges pertanyents a la classe alta, un postmodern i l’altre neofeixista. L’argument que n’hi ha un de pitjor és massa gastat. Aquest argument funciona des de 1970 i hi ha gent que se n’ha cansat, ha esperat a que els seus fills els facin avis. Com a Anglaterra o els EUA. L’única forma de batre aquests idees neoliberals fracassades pe tot arreu excepte pels comptes corrents en paradisos fiscals dels rics, és una esquerra laica i potent, amb polítics postmoderns no anem enlloc, la gent no se’n refia amb raó. Estic fart, a més, que quasi tots els mitjans de comunicació titllin Jean-Luc Melénchon de polític radical i d’extrema esquerra. Pot algú sincerament afirmar això quan va ser ministre de Lionel Jospin? Tinc sort que no soc francès. Però n’estic fart.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s