De Plaça José Mª Marcet a Plaça Antoni Farrés.

Fa uns dies el nostre Ajuntament va treure el monument a José Mª Marcet de la plaça que porta el seu nom. Ben fet. És el primer pas per acabar canviant el nom a aquesta plaça. Hi hauria a Alemanya, Itàlia o França una plaça amb el nom d’un alcalde feixista? La resposta és senzilla: no.

José Mª Marcet és potser l’home que millor simbolitza i personifica el franquisme a la nostra ciutat. No en va és l’home que entra amb les tropes nacionalistes a la ciutat el  27 de gener de 1939 i és qui penja la bandera franquista del balcó de l’ajuntament. D’entrada no sembla que un home amb l’atribut de ser durant 20 anys alcalde de Sabadell imposat a la força pel generalísimo mereixi altra cosa que reprovació i no precisament una plaça a la ciutat.

Tres testimonis. Josep Xinxó l’home que ajuda a reconstruir el PSUC anomenat de l’Interior, explica com la nit del 26 gener de 1942 el dia abans de la visita de Franco a la ciutat el van a anar  a buscar, junt amb desenes de sabadellencs, i el van detenir justament a la pedra de l’Eucaliptus, on s’hi porta els morts! És un detall òbviament silenciat en el relat “oficial” de Marcet i que massa gent dóna per bo: “Movilicé personalmente todos los recursos y conseguí montar una organización perfecta y tan excelentemente sincronizada que, pese a su complejidad, no falló un solo detalle”.  Evidentment en el pla devia ser-hi el de detenir a sabadellencs a la pedra.

Josep Rosas sindicalista sabadellenc exiliat des de 1939 explica com l’any 1959 -vint anys després- fa gestions per tornar i encara utilitzen un cas pendent –i totalment aliè a la seva persona- per impedir-li el retorn. Arriba fins i tot a entrar en vaixell al port de Barcelona i no el deixen baixar. Un amic s’interessa per ell davant de José Mª Marcet, l’alcalde respon: “ Ah…, aquests no els hi volem.”. Va morir a l’exili enyorant la ciutat sense poder tornar-hi. Amb tot Rosas que explica millor que ningú la forma com els resistents afronten el paorós conflicte: “Els acusats de fets imaginaris tenen molta més capacitat de pietat indulgent per perdonar ofenses, que els tocats d’hipocresia cristiana dedicats a difamar”.

Avenir Marcè, un home d’ERC i el fill del darrer alcalde escollit democràticament abans del cop d’estat feixista,  explica que desprès d’haver-se passat vuit anys lluny de Sabadell a l’exili i a la presó, la pressió dels feixistes locals li va impedir continuar donant classes a l’acadèmia Cots. Ha de tornar a l’exili de França on va morir.

Mentre Matrcet era alcalde es calcula que hi ha 2.000 ciutadans sabadellencs en camps de concentració o presons a Espanya. La llista de batallons de penats on hi ha sabadellencs és interminable. Sabem també de 58.941 fitxes policíaques de repressió, d’una població de 47.000 habitants. No m’he equivocat, hi havia més fitxes que ciutadans vius. Un 4,25% de la població sabadellenca va ser empresonada. Mentre els represaliats franquistes va ser jutjats i reparats a la “causa general”, sense cap garantia pels acusats per absència d’un estat de dret, els republicans encara esperen una reparació.

Mentre tot això succeïa, mentre morien 35 sabadellencs a camps de concentració nazis, visitaven la ciutat Hans Thomsen –cap nacional-socialista nazi- i Detlev Ehlers –cap nacional de les Joventuts Hitlerianes d’Espanya- i eren rebuts per Marcet. ( la foto és d’aquest darrer donant un retrat de Hitler a Marcet). S’explica el paternalisme a la seva empresa, el que no s’explica és que quan els treballadors demanen un augment de sou, intenta acomiadar-los de cop a tots l’any 1962.

Crec que és arribada l’hora que la ciutat, per fi, canviï el nom de la plaça Marcet i hi posi el d’Antoni Farrés, que va estar vint anys essent l’alcalde, ell en deia l’encarregat, de la ciutat i que són potser, els millors anys de la nostra història. De Marcet a Farrés hi ha simplement el pas de la dictadura a la democràcia, de la immoralitat a la decència i aquest és un senyal ètic que les autoritats han de donar als joves: la ciutat honora a aquells que l’han servida lleial i democràticament.

Anuncis

One response to “De Plaça José Mª Marcet a Plaça Antoni Farrés.

  1. Tot i que Farrés mereix el nostre respecte i reconeixent., jo no posaria el seu nom a la plaça. Ell va tenir vint anys per canviar-lo i no ho va fer. Ara no s’ho mereix. Ho sento.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s