Llibres de text molt sospitosos

El Govern central ha decidit revisar els llibres de text a Catalunya per mirar que no adoctrinin. L´Alta Inspecció de l´Estat revisarà a fons els llibres d´Història i de Geografia –es pot adoctrinar amb la geografia?– perquè hi ha plantejaments ideològics, partidistes i tendenciosos. Es veu que s´afanyaran. Creuen que el que passa a Catalu­nya, l´auge de l´independentisme, es deu a anys i anys d´alumnes anant a l´escola per adoctrinar-se de catalanisme radical, amb mestres independentistes que no pensen altra cosa que a fer més i més independentistes des de ben petits. A les escoles d´estiu des de fa molts anys els mestres es troben per reciclar-se amb nous mètodes per fer independentistes. Han analitzat el que passa a Catalunya i han arribat a una conclusió: a l´escola es fabriquen indepes com xurros. Jo si fos de l´Alta Inspecció de l´Estat, faria el mateix, mai, però és que mai, em posaria a investigar les raons del fracàs escolar, un tema molt menor i sense cap importància per al país.

De totes formes, he sabut que estan pensant a eixamplar la investigació a la formació universitària i molt especialment a les facultats de ciències exactes, on la proporció de partidaris de la independència és encara més alta. Les matemàtiques es veu que desenvolupen un espai del cervell que activa els sentiments en forma de triangle.

No cal que facin l´estudi. Els explicaré com funciona aquest tema al nostre país. Posaré públicament el meu cas. Faré un exercici de striptease. Sóc el típic català que en els darrers anys, no en fa gaires, ha passat a ser independentista. Als llibres de text amb què vaig estudiar eren plens de tergiversacions, plens d´ideologia, plens de mala fe i plens de mentides. A més estava amarat, saturat d´un nacionalisme radical, excloent, violent i racista. És evident que estudiant amb textos tan esbiaixats al final havia de quedar afectada alguna part del cervell. De fet, els lectors del Diari de Girona, ho han comprovat setmana rere setmana. Tot plegat es podia resumir en una assignatura especial que als de la meva generació ens posaven obligatòria: Formación del Espíritu Nacional (FEN). Són el mateix tipus de gent que creuen que obligant a fer religió a l´escola faran molts catòlics. Tinc a casa sempre una torxa preparada per si de cas.

Votaria la independència fins i tot per deixar de sentir i llegir aquestes ximpleries. Us imagineu que totes aquestes ximpleries dels Rajoy de torn estiguessin a les pàgines d´internacional, al costat de les notícies de Portugal, Andorra o França? Comencem a caminar per camins mai solcats, poseu-vos el cinturó de seguretat i assegureu-vos que els airbags funcionen.

Anuncis

2 responses to “Llibres de text molt sospitosos

  1. Sóc nascut el 1957, i durant un bon grapat d’anys vaig tenir l’Enciclopedia Alvarez com a únic llibre d’escola. Encara el conservo. Ens feien cantar el Cara al Sol, l’Oriamendi i l’himne espanyol amb lletra feixista de José Maria Pemán, que és aquell escriptor i poeta que sortia per la televisió, generalment abans del Telediario, ja bastant vell, en què explicava alguna història o anècdota curta i que ningú no entenia perquè vocalitzava molt malament. Quan li comentava al meu pare (el fet de cantar aquelles cançons) ell arrufava el nas i fins i tot alguna vegada se’l tapava en senyal d’olorar merda. Val a dir que a casa no estaven polititzats ni eren catalanistes, però tampoc eren franquistes ni espanyolistes. A l’escola tampoc vaig prendre consciència política en cap sentit, per molta propaganda franquista i joseantoniana rebuda. El que sí que em va servir per saber quins eren els dolents van ser aquests gestos del meu pare, mitges paraules, llenguatge no verbal, de vegades insults clarament adreçats a Franco quan sortia per la tele, a ell i als seus ministres. I al públic que els aclamava els qual qualificava de borregada. Els meus amics tampoc estaven polititzats. I com que no estudiava sinó que treballava des del 14, no militava en cap partit ni anava a cap manifestació. Va ser de més gran que vaig anar prenent consciència de tot plegat. Només cal obrir els ulls, informar-te, llegir i esmolar el sentit crític. Qui no veu les coses és perquè no les vol veure.

  2. Per tant, i acabo, no sóc ningú per jutjar els que us jugàveu la vida de debò, quan Franco era viu i encara assassinava. I els obrers es manifestaven, rebien garrotades de valent i penes de presó, mentre jo, cagat de por, em quedava a casa. Tots els meus respectes per als que lluitàveu. Sense vosaltres no hauríem tingut la democràcia ni l’autonomia ni els ajuntaments democràtics. Ho volia dir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s