Un mal relleu generacional en la política

Els que érem joveníssims durant la Transició vam veure com els més grans de l’antifranquisme eren extraordinàriament egoistes. Això ha provocat almenys tres fenòmens. El primer, han impedit el relleu generacional des del primer dia. Gent de setanta anys que encara es pregunta què volen ser quan siguin grans. El segon. Van permetre que el neoliberalisme trinxés les generacions més joves, mentre es preservava tot el que van poder la feina de la gent gran. Al final ha estat una catàstrofe perquè anem pel camí de tenir feines de merda tots. I tercer, tot plegat ha provocat que el relleu generacional en la política, en la cultura, en el periodisme, en quasi tot, s’ha hagut de fer des de fora!

Això té conseqüències: la pèrdua de la memòria i de l’experiència. Tot i que Winston S. Churchill que té frases per a qualsevol circumstància deia: «el fet de tenir experiència, a banda d’avantatges, té l’inconvenient que les coses mai no tornen a passar exactament igual. Suposo que, sinó, la vida seria massa fàcil». És veritat, però no cal que totes les males experiències s’hagin de patir en primera persona, perquè no hi hagi ningú amb credibilitat que t’ho pugui estalviar.

Trobo molta gent de l’antifranquisme que parlen malament de les generacions noves que s’han incorporat a la política, en opcions d’esquerres. Ho trobo inacceptable. Alguns dels nous són brillants! Cal combatre el fossat generacional. Sense generositat, sense altruisme, sense despreniment, sense lluita, sense perseverança, sense renúncies, sense sacrificis, sense esperança, sense somnis, no hi ha canvi.

Hi ha, però, bons exemples que les coses podrien ser d’una altra manera. Jeremy Corbyn, Bernie Sanders o Manuela Carmena ens demostren que és possible una aliança intergeneracional. Han il·lusionat molts joves. Que ningú es despisti, no hi ha d’haver enfrontaments generacionals, l’enfrontament central continua essent de classe. Cal una aliança entre joves, adults i grans d’esquerres per impulsar el canvi. Als joves d’avui se’ls ha deixat un món terrible. Se’ls han de donar oportunitats i la possibilitat d’equivocar-se. Un país l’aixeca la gent que té entre 25 i 45 anys. La resta estem per acompanyar. Acompanyar des de la confiança i la generositat.

També es veritat que els joves han de saber que són els darrers d’una baula de molts lluitadors que els han precedit, si no corren el perill de descobrir la sopa d’all cada dia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s