Passos a nivell (I)

Ens queda molt lluny aquella ciutat encerclada per la via de la RENFE. Un element que va torturar la ciutat va ser sense cap mena de dubte el dogal de la via de tren del Nord. Ara ens queda tot molt lluny, però a Montcada encara n’hi ha. Encara estan estudiant què fer.

Ja de ben antic va ser un problema. Marià Burguès ens en parla: “Atropells pel ferrocarril:  El conegut tintorer Josep Buxó Mariné en travessar el pas a nivell del carrer Creueta per esverament del cavall de la tartana que menava, fou atropellat per un tren. Qui ha conegut l’esmentat tintorer, abans  de l’atropell tenia el nas ben tort, degut a no sé què; un cop atropellat pel tren tingué la sort de veure que el nas li havia quedat ben perpendicular, com les altres persones, de la qual cosa ell se’n vanava rient, tot explicant que de l’havia fet adreçar pel tren.”

La Revista de Sabadell l’any 1926 anuncia que es prendran mesures. Funcionaris i tècnics de la Compañia del Norte visiten la ciutat de la mà de responsables municipals per tal que “el paso de la línea -de tren- dentro de esta ciudad vaya modificándose en el sentido de que sus pasos a nivel tan peligrosos por un lado  y la seguridad de las calles laterales y la via por otro, dentro del margen que facilitan las proyectadas reformas.” Hauran d’esperar 50 anys.

Són sovintejades les notícies sobre incidents de cotxes i d’autobusos als passos a nivell de la ciutat.  L’any 1959:  “mortal lotería de los pasos a nivel: un autobús se salvó por los pelos en el de la Rambla en dirección Creu Barbará. Según parece no funcionó el artilugio mecánico que sirve de aviso al guardabarrera.” En els diàlegs amb l’alcalde Marcet que es feien al diari Sabadell al cap de poques setmanes un ciutadà li pregunta el seu parer: “dado que se trata de un presupuesto cifrado en cientos de millones de pesetas, yo tengo fundada confianza en que…” Manera franquista de dir que no pensava fer res de res.

També sovintegen accidents de ciutadans que travessen passos a nivell: “un tren expreso que salió de la estación de Sabadell en el kilómetro 345, arrolló a un hombre que del accidente salió con las piernas amputadas.”  El problema era realment majúscul i públic fins i tot en la propaganda municipal “150.000 sabadellenses” Ajuntament de Sabadell. Sabadell 1968″ s’explica que en els passos a nivell hi ha hagut “en los últimos seis años más de treinta muertos y heridos.” I compten durant 14 hores quants vehicles passen pels 7 passos a nivell existents a la ciutat: l’any 1960 23994 persones, el 1964 54.178 i el 1967  62.994. En la mateixa publicació s’explica que solucionar el problema dels passos a nivell costa 507 milions de pessetes, es dibuixa com una utopia. L’any següent, 1969, Miguel Marin Hidalgo informa al diari Sabadell “La noticia que el Consejo de Ministros había aprobado las obras de supresión de los pasos a nivel en Sabadell nos llenó a todos de gozo. Las obras en cuestión tardaran todavía un poquito en realizarse.”

Mentrestant la deixadesa de RENFE es posa en evidència des del diari local. Aplaudeixen que l’ajuntament arregli el pas a nivell de la Rambla perquè la RENFE no ho fa “sin esperar a que la nunca bien ponderada RENFE” ja que “han estado a punto de provocar una desgracia”. Un autobús va trencar el palier d’una roda davantera. A vegades els temps sembla que s’acceleren i a vegades sembla que continuem igual. La deixadesa de la companyia és persistent: “Falló el timbre automático del paso a nivel de la Carretera de Prats. La decidida intervención de un conductor de autobus evitó un grave suceso. Las barreras quedaron paralizadas.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.