Ser equidistant

Imagineu que tot plegat és al revés. Espanya té la capital a Barcelona. L´idioma oficial és el català i cooficial el castellà en algunes comunitats. El Govern espanyol està presidit per Puigdemont.

El Parlamento d´Andalusia fa una reforma de l´Estatuto de Autonomía. Un cop el tenen redactat i aprovat, el nou Estatuto ha de passar pel Congrés dels Diputats radicat al 22@ de Barcelona. Gabriel Rufián, sempre tan subtil, afirma «lo vamos a cepillar». Els andalusos responen. En aquestes es fa una gran campanya recollint firmes contra Andalusia i el seu Estatuto. El retallen per tot arreu. Tot i això els andalusos el voten afirmativament en un referèndum. Però ai las! Hi ha un Tribunal de Garanties Constitucionals, radicat a l´eixample barceloní. Està format per catalans independentistes restrenyits que no volen que Andalusia tingui poder. Es fumen puros a les diades castelleres durant quatre anys i per fi el deixen ben esquilat. Òbviament els andalusos s´emprenyen i munten una gran manifestació a Sevilla d´un milió de persones.

La presidenta Susana Díaz s´entrevista amb Puigdemont i li reclama el concert econòmic com els bascos. Puigdemont li diu que ni parlar-ne. Els andalusos munten una cadena humana des d´Ayamonte fins a Vélez-Rubio, uns 554 kilòmetres. La televisió espanyola òbviament no en diu res. Tampoc es fa ressò de les impressionants manifestacions dels següents quatre anys. Carles Puigdemont comença a fer declaracions una mica estranyes: «És el gironí que escull l´alcalde de Sant Julià de Ramis i és l´alcalde el que vol que siguin els veïns l´alcalde de Girona». La gent comença a pensar que no hi és tot. Des de la capital del regne es va repetint que tot el problema es deu a Susana Díaz, que és una líder que porta als andalusos a l´abisme. I que si canviessin la Susana tot s´arreglaria. La substitueix un desconegut alcalde de Dos Hermanas, Francisco Toscano. I no canvia res. Aquest convoca un referèndum.

El Tribunal de Garanties Constitucionals presidit per un neutral Artur Mas diu que és il·legal. Decideixen enviar 12.000 mossos d´esquadra a Andalusia en vaixells davant els ports de Màlaga i Cadis. El dia del referèndum els mossos comencen a apallissar sense pietat dones grans i gent de tota edat i condició per arrencar les urnes. Els pacífics andalusos queden astorats. Puigdemont diu que no és interlocutor Francisco Toscano. TVE, Tele 5 i la Sexta diuen que la culpa la tenen els andalusos per voler votar. Afirmen que hi ha hagut enfrontaments entre la policia i les velletes andaluses, que són molt agressives. Tres del PP i dos del PSOC han titllat de nazis els dirigents andalusos. El rei Jaume XI, des del saló del Tinell i en directe per TVE, ha amenaçat d´acabar amb el govern de la Junta de Andalucía. L´única solució que veig és que els andalusos es rendeixin. I és que són uns pesats.

One response to “Ser equidistant

  1. També hi ha molts articulistes que titllen de feixistes a la gent andalusa que vol votar en referèndum i es manifesta. Un dels destacats es diu Montedeabajo que escriu a El Pais.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.