L’obra monumental d’Esteve Deu. I Vicens Vives

Mentre l’extrema dreta monàrquica ens roba la vida, fins i tot la vida quotidiana, una cosa que mai perdonarem a ningú que en sigui còmplice, la vida local va passant i n’hem de fer referències si no volem que, a més, ens robin la ciutat.

El passat dia 30 es va presentar a la ciutat el primer de cinc llibres que està preparant pels propers anys Esteve Deu. Un gran esdeveniment cultural. El primer és: “Sabadell, 1936: economia, societat i política”. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 2017. Es tracta d’una obra monumental, en el que l’autor hi ha invertit ja set anys de la seva vida. Com deia Josep M Benaul en comptes de jubilar-se i “criar xampinyons” s’ha dedicat a estudiar la Guerra Civil i el primer franquisme d’una forma exhaustiva, d’una forma sistemàtica, d’una forma total. Mai s’ha fet una cosa així a Espanya. Ha estudiat tots i cadascun dels ciutadans d’una ciutat de 50.000 habitants. Ha resseguit llistats i llistats, documents i documents, a la recerca d’un sabadellenc a qui la guerra i el feixisme li va arrencar un tros de vida. En qualsevol front, en qualsevol presó, en qualsevol batalló de càstig, en qualsevol situació política o territori. Com deia en la glossa Benaul, la Guerra Civil “és un passat que no passa”. I és un passat que no passa perquè encara avui marca la vida de molta gent. Per exemple, un fill d’un detingut pel feixisme, pateix en la seva pell, especialment avui pels fills dels detinguts dels darrers dies.
Jaume Vicens Vives va fer una mítica conferència l’any 1959 titulada “Sabadell en la història universal”. Un títol impressionant per una més que impressionant conferència. La Fundació Bocsh i Cardellach podria fer un cicle de conferències amb prestigiosos historiadors i amb idèntic motiu. Al que anava, Vives deia que “A través de Sabadell, es poden explicar i aclarir moltes coses i processos més complicats, amb els quals ens enfrontem els historiadors i els sociòlegs”. Sabadell té una mida adequada per l’estudi de qualsevol element històric, sociològic o polític. No és massa petit com perquè les coses que passen al món no es reflecteixin aquí i no es massa gran com per ser inabastable. Vives ens deia que es pot “Veure com és l’home, la gent, el poble de Sabadell, posats dintre d’aquesta gran llanterna que és el món”.

Doncs això és el que fa Esteve Deu veure com l’ascens del feixisme trastoca la vida d’una ciutat i la regira de dalt a baix. I com afecta a tots i cada un dels seus membres.
Una de les coses que més em sorprèn en aquesta magna obra és que hi ha la col·laboració de cinc institucions: UAB, FBC, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, el Memorial Democràtic i la Generalitat de Catalunya. No puc entendre que l’Ajuntament de Sabadell no hi sigui com espònsor principal. Tampoc entenc les quantitats que aporten les altres institucions ja que aquest projecte ciutadà cal finançar-lo amb 200 subscripcions pels cinc llibres. De moment ens n’hem subscrit només 72 ciutadans. Faig una crida, primer a l’Ajuntament que en subscrigui un centenar i reparteixi aquests llibres entre les biblioteques de les escoles, instituts i biblioteques municipals. I en segon lloc als ciutadans que estimen la ciutat a que s’hi afegeixin. Es poden subscriure als locals de la Fundació Bosch i Cardellach del carrer Indústria. Si no se’l volen llegir que els regalin a joves perquè estimin la ciutat.

Esteve Deu diu que ha trobat en els comportaments de la ciutat molts grisos, té raó la condició humana sotmesa a tant dolor, reacciona com pot. Però no cal oblidar com els feixistes atemptant contra la república, van conduir la ciutat cap als pitjors anys de la seva història. I tots els crims, tots, cauen sobre la consciencia dels que es van revoltar contra la república.

Vicens Vives deia també “Cada un de nosaltres és protagonista de la Història Universal”. La Història Universal la fem cada un de nosaltres, i tots en som subjectes. En aquests dies dolorosos on l’extrema dreta monàrquica ens roba la vida, llibertat i la democràcia, cal dir, ara més que mai, que és necessita la voluntat de tothom per fer una ciutat oberta i lliure.

I que ningú és queixi que els temps actual no estan escrits, que a vegades ens despisten. Com deia Walter Benjamin “quan actuem anem per davant del que és el nostre coneixement”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.