Castiguem els culpables

No soc dels llestos que ara diuen què calia fer abans. Intentaré ser honest. El mal ve de molt enrere. Als anys setanta van començar a sorgir monstres que predicaven el neoliberalisme. Ho va assajar l’Escola de Chicago durant la dictadura d’Augusto Pinochet a Xile. Un règim que violava dones amb gossos. La idea central era que no hi ha societat, hi ha individus, expressada per Margaret Thatcher. Deien també que la mà invisible regula el mercat, una idea que partia de la superstició i la negació de la racionalitat. Predicaven que qualsevol intent de l’Estat per regular l’economia era dolent. És a dir, creien que si els ciutadans volien decidir el seu futur era nociu. Els responsables són la citada Margaret Thatcher, Milton Friedman, Ronald Reagan, fins a Felipe González, Tony Blair, Josemari Aznar, Xavier Sala Martín, Boi Ruiz o Artur Mas. Tot això ens va portar a liquidar la sobirania dels estats per substituir-la pel poder de les multinacionals. El diner i l’afany de lucre va passar a ser l’únic valor possible, una immoralitat absoluta. Van començar a baixar els impostos als rics i liquidar l’estat del benestar i les ajudes als pobres, a la classe treballadora i a les classes mitjanes. Una absoluta indecència. Així van començar a posar gestors als hospitals que provenien de les escoles de negocis: van baixar el sou a tot el personal sanitari i a reduir la ràtio de llits. Després, amb l’excusa de la crisi del 2007, encara van reduir més la capacitat del nostre sistema sanitari, tant de l’assistència primària com de l’hospitalari.
Carlos Solchaga va arribar a dir que la millor política industrial era la que no existia. I ara ens adonem que no sabem fabricar mascaretes. Després d’un mes i mig no són capaços de fabricar-ne a Catalunya. Ni tenim paracetamol. Llargues cues aquesta setmana a les farmàcies. Una vergonya. Cal castigar aquesta gent despietada.

Van començar a dir que amb menys es podia fer més. I van explicar-nos que amb gestió privada de serveis públics es podia fer més. Per exemple, privatitzar les residències d’avis. I ara hem vist la catàstrofe. Privatitzar només serveix perquè, amb trampes i pagant sous de merda, hi hagi gent que faci molt negoci. I ara en paguem les conseqüències.

Quan hi ha una crisi de veritat, és el sector públic qui el soluciona. Cal que tot el sector sanitari torni a ser públic. I cal que els govern de la UE no estigui en mans de malparits. Recordeu la famosa Troica? Era la UE, el BCE i l’FMI, que fan coses com la directiva Bolkestein, que obliga les administracions, també les locals, a privatitzar tota mena de serveis. I munten paradisos fiscals dins la pròpia UE com Luxemburg o Holanda. I desprès ens volen donar lliçons de decència! La UE vol tornar a salvar bancs i gran empreses i deixar la gent treballadora en la misèria. O canvia la UE o millor sortim-ne. No ens barallem més per una setmana de més o menys confinament. Sí que hi ha culpables, castiguem-los!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.