Desorientació suïcida

L ‘any 2017 vam viure un quart trimestre trepidant. És d’aquells moments on sembla que la història s’accelera. Un màgic 1 d’octubre, on per fi la ciutadania que no havia viscut el franquisme era hegemònica i va mirar de fit a fit els ulls del Deep State i el va derrotar. Després la vaga general del dia 3, amb el desastrós discurs del rei Felip VI que passarà a la història de la infàmia. I la gran victòria republicana del desembre de 2017. A partir d’aquí tothom sembla desnortat. Els monàrquics perquè pensaven guanyar de totes totes. Van perdre i han estat incapaços d’oferir una alternativa per als catalans. Més recentment han esperat que el virus fes la feina que han de fer ells. I no se’n sortiran com no se’n van sortir els que creien que l’atemptat del 17 d’agost de 2017 faria el mateix efecte. Vanes il·lusions, més encara quan hi ha gent a la presó i l’exili. Una vergonya execrable. Cada dia que passa el Govern de l’Estat tindrà més dificultats per proposar alguna cosa que tingui viabilitat emocional.
Del món indepe, la desorientació és igualment preponderant. Posaré un exemple del centre dreta català. L’exmilitant d’UDC quan el liderava Duran Lleida, l’actual president Quim Torra es va presentar en una candidatura a les eleccions de desembre de 2017 dient que es comprometia a implementar la república, a complir amb l’esperit del l’1 d’octubre. Òbviament era impossible, però molta gent va votar Puigdemont i de rebot Torra perquè ho fes. Realment Torra no ha fet res de res en aquesta direcció. No ho critico, si no es va fer l’any 2017 no es farà pas ara. El problema és que ningú explica aquesta gran contradicció. Com interpreteu sinó aquesta frase del molt honorable president de la Generalitat Quim Torra: «Hem d’aixecar la mirada i traçar un futur nou, disruptiu, que ens permeti construir de nou, no reconstruir passats caducs». Un futur disruptiu, voleu dir que és una cosa bona? Segons el diccionari, la coloració disruptiva: és una forma de camuflament natural de certs animals que tenen franges transversals de colors foscs. O potser parlem de pancartes disruptives? No anem bé.
Ara esperant la sentència del Tribunal Suprem ens dirigim a l’abisme. Inhabilitaran a Torra, això ho sabem segur. Si l’inhabiliten, el president en funcions passa a ser Pere Aragonès, cosa que no volen els postconvergents. Tot plegat és un gran nyap.
Caldria aturar-nos una estona i començar a pensar si hem après alguna cosa de tot el que va passar a finals del 2017. Crec que no se n’ha fet una lectura correcta perquè de fer-ho caldria rellegir les lluites de l’antifranquisme i la transició. I això a gent per sobre dels seixanta que no van militar en l’antifranquisme, els faria una esmena a la pròpia vida.
Ara més que mai cal pensament, reflexió i debat. Res s’arreglarà sol ni podem esperar que una sola persona trobi la solució. Sigui quina sigui aquesta.

One response to “Desorientació suïcida

  1. Només una apreciació entre algunes altres que em suggereix l’article: la vaga no va ser general ni de bon tros. La gran indústria no va parar i la impossibilitat de mobilitat va donar una falsa imatge del seguiment. Només calia escoltar la ràdio. Aquest fet hauria d’haver fet reflexionar els convocants però van preferir parlar d’èxit davant un evident fracàs. Si partim d’imatges de base equivocades , l’edifici té el perill greu d’esfondrar-se.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.