Quan es diu sense parar que «no deixarem ningú enrere» m’emprenyo fins a l’infinit. És evident que hi ha milions de persones que ho estan passant malament, molt malament, al límit de passar gana. Però els que més malament ho estan passant són els immigrants encara sense papers. Alguns fa més de deu anys que viuen entre nosaltres.
Enmig de la pandèmia han anat escrivint-se petites notes a peu de pàgina sobre la situació dels immigrants a Catalunya. D’entrada cal dir, un cop més i encara que sigui fins a cansar-nos, que és una vergonya que hi hagi persones en situació «il·legal». Ens indignem quan ens parlen de la situació de ciutadans de segona categoria dels negres als EUA i, en canvi, no volem veure que als nostres pobles i ciutats hi ha ciutadans de segona o tercera categoria segons les nostres institucions. Els posen tota mena d’obstacles per regularitzar la seva situació. Sort n’hi ha hagut que els ajuntaments des de l’inici han fet possible, al límit de la llei, que els nenes i nenes tots tinguin seguretat social i escola. Estic segur que les policies locals i els Mossos demanen molt més la documentació als que fan pinta d’estrangers. És una immoralitat que els immigrants no tinguin papers i que per fer determinats tràmits se’ls doni hora al registre civil per d’aquí a tres anys. La vulneració de la justícia és aclaparant. És evident que no es compleixen els drets humans, norma de rang superior, com tothom sap, a la llei ignominiosa d’estrangeria del Regne d’Espanya. És una infàmia que existeixin unes presons especials per a immigrants que no han comès cap delicte: els Centres d’Internament d’Estrangers (CIES). No són només un problema pels que hi van a parar sinó pel terror en què viuen moltes persones al voltant nostre per por de ser detingudes en qualsevol moment pel «delicte» de no tenir els papers en regla. Això sí, els volem per treballar però no els volem donar casa i ni als hotels encara que ho paguem per avançat, com en el cas de Lleida.
Realment caldria organitzar una gran reivindicació a Catalunya amb la idea que no quedi ni un immigrant sense papers ja. Cal assegurar-se que no queda cap persona sense drets socials. Però a més caldria donar drets polítics a tots els que viuen entre nosaltres independentment dels convenis internacionals que hi ha amb els països d’origen. Quina culpa tenen uns ciutadans que han vingut a casa nostra fugint de la gana i de l’espant que el Regne d’Espanya no tingui convenis de reciprocitat? Fa anys es deia que és català qui viu i treballa a Catalunya, doncs ara ho hem d’aplicar als que han vingut de més lluny. Han de poder votar a totes les eleccions qui visqui i treballi a Catalunya. Mentre duri aquesta situació tenim un 10% o 15% de persones que són ciutadans de segona categoria. Hi ha molts moments en què sento vergonya de ser català.
Jordi Serrano Blanquer 