El neoliberalisme és moralment indecent

Segur que un cop passada la pandèmia tornen a guanyar els neoliberals. Aquests dies, però, estan amagats. Tots aquells que proposaven retallar despeses en sanitat ara estan callats. Alguns, els més bandarres, diuen tot el contrari que fa deu anys.

Aquests dies el neoliberalisme s’ha posat a prova. Segons aquests éssers sense ànima la gent fem les coses només pel nostre egoista interès. Mireu si en són, de burros. La gent avalua el cost benefici, diuen. Imagineu-vos que tinguessin raó. Si el personal dels CAPs i dels hospitals un cop esclata la pandèmia haguessin pensat i actuat com un neoliberal, haurien fet el següent raonament: «Jo deixo d’anar a treballar al CAP o a l’hospital mentre hi hagi la covid-19, ja que el sou no em compensa la possibilitar d’infectar-me i morir. Menys encara el risc d’infectar algun familiar meu. O sigui que les autoritats quan hagin acabat amb el virus que em truquin i tornaré a la feina». El mateix podrien haver dit les caixeres dels supermercats, per un sou de menys de mil euros he d’arriscar la meva vida i la de la meva família? Va, home, va! O també podrien haver-ho dit les treballadores de les residències molt mal pagades perquè va guanyar la idea neoliberal que amb menys es podria fer més i que l’atenció als avis era un bon lloc on treure beneficis.

Sortosament la gent és molt millor que la major part dels economistes ja que es mouen per forts vincles ètics i comunitaris. La gent sap que els diners no són els més important i que hi ha moltes coses per sobre d’aquests. Un és el dret a la salut, per exemple. I l’atenció a la societat en els seus serveis bàsics.

Ara fins i tot els còmplices i responsables de les retallades, creient que som imbècils, ens diuen que cal reforçar els serveis públics, que no està bé el nivell d’atur del país i especialment amb els joves, etc. Però si són ells els culpables! Per exemple, m’emprenya molt el que diu el Banc d’Espanya o els dirigents de la UE.

Bé, cal tornar a reivindicar un sector públic potent, no cal arribar als nivells dels règims soviètics però tampoc al que havíem arribar nosaltres on a Europa ningú sabia fer mascaretes, fabricar paracetamol ni la major part de medicaments. Cal ser sobirans en molts àmbits i això vol dir, també, mantenir una indústria de proximitat que ens permeti, en moments de crisi, poder donar-hi una resposta adequada.

Quan un bomber veu un foc, no comença a pensar en el seu cost/benefici, va i fa tot el possible per apagar el foc, en molts casos amb gran risc per la pròpia integritat. Recordem aquestes coses quan tornin a sortir els malparits que ens diran, no tardaran massa, que hem gastat massa i que calen retallades de serveis públics altre cop.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.