Crític, una taula del Vietnam.

No sé ni per quina raó, ni per quin canal vaig conèixer dinant, es clar, a Roger Palà i Sergi Picazo. Recordo que els vaig dir: feu unes entrevistes sensacionals. Em recorden les que feien José Marti Gómez i Josep Ramoneda a la revista Por Favor que es va editar fins l’any 1978, ja fa doncs bastants anys. Els vaig dir també: sou molt bons, si aguanteu la crisi, al sortir-ne sereu els amos. Em vaig fer subscriptor. Amb el temps han incorporat a  Joan Vila i Triadú, Laia Soldevila, Laura Aznar, Jordi de Miguel i Anna Gris, que han ampliat i millorat Crític.

No sé si la crisi ha passat o estem instal·lats en ella, el cert és que avui Crític és una referència imprescindible. Només faltava que la UPEC entrés com a soci a la cooperativa i la profecia s’ha acomplert: els han donat en els Premis Nacionals de Comunicació, el Premi Nacional de Mitjans d’Arrel Digital. Si mireu el jurat veureu que l’èxit encara és més rotund.

Moltes felicitats. Salut! No passaran!

Antonio Aceituno i el nervi moral de la ciutat

Vaig conèixer l’Aceituno –així li dèiem- els anys de les lluites de l’antifranquisme en el comitè local de la Joventut Comunista de Catalunya de Sabadell. Van ser els darrers anys del franquisme, els anys de la transició i els primers de la democràcia. Érem joves, molt joves, potser massa joves en un ritme frenètic d’activisme combatiu. Vam ser, i d’alguna forma continuàvem essent, camarades. Va ser un dels millors quadres de l’organització, i una d’aquelles persones amb qui podies confiar amb els ulls clucs. Tenia per sobre de tot una escala de valors a prova de bomba. Quan li preguntava alguna cosa, quan escoltava alguna opinió seva, -podies estar-hi d’acord i no- jo sempre tenia la sensació de trepitjar terra ferma. A més, els seus judicis eren sempre molt lúcids, tenia una intel·ligència social i política molt per sobre de la majoria.

Va aconseguir -després s’ha anomenat desencant- tirar endavant d’una forma molt positiva ja que sempre va estar compromès amb una o diverses causes justes. El movien els ideals. Que estrany sona escriure aquests mots avui, quan sembla que a tothom el mogui l’interès! Sempre estava disposat a donar, a donar-se. Sempre tenia un somriure, sempre estava a punt per una broma.

Des de fa molts anys he pensat que la ciutat no ha sabut aprofitar les seves habilitats, els seus coneixements i els seus valors. En un món mancat de persones preocupades pel bé col·lectiu, l’Aceituno no va trobar l’espai que li hagués fet justícia. Hagués estat un magnífic regidor, per exemple. Mai estem preparats per la mort, però quan un amic mor als 53 anys, encara ho trobem més injust.

Normalment els ciutadans ens queixem del que no funciona i del que no ens agrada i, molt sovint, no ens adonem que la vida ciutadana entre 200.000 ànimes rutlla força bé, i això passa perquè la major part de persones tenen conductes cíviques i ell era una d’aquestes, de les més principals. Em sento orgullós de ser sabadellenc, aquesta és una ciutat que s’ha fet a ella mateixa però la diferència amb una ciutat on no es pot viure, no es veu en els seus carrers, les seves places, els seus edificis o els seus monuments, sinó amb homes com l’Aceituno que forgen el nervi moral d’una ciutat. Persones con ell que tenen criteri sobre el bé i el mal, sobre allò que convé, no a sí mateix, sinó que anteposen sempre el bé de la comunitat a l’egoisme. Són les persones que aconsegueixen que les ciutats siguin, no una colla de persones ocupant un espai, sinó una societat harmònica amb valors col·lectius. Ara que tant es parla de recuperar valors de comunitarisme, del bé comú, potser que reflexionem una estona sobre el ciutadà Antonio Aceituno i així aconseguirem ser millors persones i millorarem una mica la nostra ciutat.

No he fet cap article sobre el Barack Obama

Sóc l’únic blocaire del món que avui no ha fet cap article sobre qui serà nou president dels EUA.
De res.

Jordi Serrano nou rector de la UPEC

 

Vicenç Navarro, que continuarà estretament vinculat al projecte, proposa Jordi Serrano com a nou rector per a una etapa de consolidació del projecte.

Els òrgans directius de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya han acceptat la proposta de relleu que ha fet el Rector sortint, després d’agrair-li la seva tasca i dedicació i valorar molt positivament l’experiència d’aquests tres anys.

“Quan en Vicenç Navarro va comunicar-nos la seva decisió de deixar el Rectorat li vam posar dues condicions: la primera és que seguís estretament lligat al projecte, al que encara pensem que té molt a aportar, i la segona que proposés algú que assumís les responsabilitats que deixava vacants“- comenta Judith Calabria, membre de la Junta Directiva.

El nou Rector de la UPEC és en Jordi Serrano, Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia des de l’any 1987 i de la revista lliurepensadora Espai de Llibertat. “Conec bé en Jordi, que va ser una de les persones que va venir a veure’m per a dirigir aquest projecte i m’alegra constatar que té el suport de totes les forces progressistes”- va dir en Navarro al final de la presentació.

“Considero que hem complert el compromís que ens varem imposar quan varem implicar-nos a fons en la creació d’un espai de trobada i debat de les forces d’esquerres, sindicats i moviments socials progressistes per construir una cultura alternativa a la nacionalista conservadora. A pesar de l’hostilitat cap a aquest projecte per part de les dretes, aquest espai avui existeix i es diu UPEC.“-va comentar Vicenç Navarro.

Al seu torn Jordi Serrano va declarar: “Agraeixo la confiança de Vicenç Navarro i anuncio que seré un rector continuista. La meva intenció és crear una cultura política d’esquerres plural, que tingui com a punt de referència l’ètica civil republicana darrera frontera dels valors dels lluitadors per la llibertat i l’emancipació social”.

 

Per més informació:

Departament de Comunicació UPEC

e-mail: info@upec.cat

www.upec.cat