Category Archives: Visca el rei Ludd

Fora ordinadors de les aules!

Aquests dies tothom parla de la proposta del president del Govern de Madrid de posar ordinadors a les aules. Si no fos perquè és la vegada 58 que es fa aquesta promesa, m’ho creuria. La proposta ha creat una estranya unanimitat. Quina cosa més curiosa. Per dir el que diu tothom el director del Diari de Girona no em voldria, per tant exposaré la meva discordant opinió. Em sembla una proposta inquietant, que posa en perill la integritat moral dels nens i nenes catalans i els deixa en mans del Vil Gueits. A més aquesta proposta és el primer pas per a la desaparició de l’escola pública i de l’escola privada.
No entenc la dèria de tothom de voler posar ordinadors a les aules, crec que és la neurosi d’una generació que no entén les noves tecnologies i que es pensa que amb ordinadors a les aules, els seus fills viuran millor el dia de demà. Fals. Creuen també erròniament que amb ordinadors s’aprèn més i que arribaran més lluny.
Els mestres amb tanta propaganda han caigut en tots els paranys i són els primers que reclamen ordinadors per a les escoles. Les noves tecnologies són dolentes en si mateixes i van carregades d’ideologia conservadora. És que els mestres es volen suïcidar? A veure si ens entenem, quin sentit té que uns nens s’aixequin d’hora al matí i es traslladin a un edifici públic anomenat escola, en teoria a educar-se, si quan arriben els posem davant d’una pantalla d’ordinador? Posats a fer seria més barat i fàcil que els nens tinguin la pantalla a casa seva, que no se’n moguin. Al final acabarem per construir una gran Universitat Oberta de Catalunya per a nens i podran acomiadar tots els mestres catalans. Creieu que un milió de nens mirant pantalles d’ordinador des dels tres anys és un panorama engrescador per a ningú? Ens hem tornat tots bojos? Fa feredat, George Orwell no es podia haver imaginat un somni pitjor. I als nens qui els estima?
Per a mi educar és fonamentalment estimar en la república escolar. L’escola hauria de ser un lloc on el mestre miri directament als ulls dels alumnes i els transmeti fonamentalment la idea que la cultura és alliberament i emancipació. Pel camí potser formaran en l’autonomia moral.
Els nens aprenen molt ràpidament tot el dolent de la humanitat, per aquesta raó no tindran cap problema amb el manejament de tota mena d’estris informàtics. I si l’escola els ensenyés algunes coses bones de la vida, com la vida comunitària, l’amistat, el plaer del coneixement o la felicitat col·lectiva? No hi ha res més potent en l’educació que un mestre amb una pissarra i un guix a la mà estimant els nens i nenes de la seva classe.

Anuncis

Enigmes inquietants

A les velles preguntes: D’on venim? On som? On anem? Ara hi hem d’afegir nous enigmes, nous pous insondables. Comencem pel tradicional enigma de la llum de la nevera. Com sabem que la bombeta de la nevera s’apaga quan la tanquem? És que algú s’hi ha quedat a dins per comprovar que en realitat no continuem pagant a les elèctriques per una llum innecessària?
El segon enigma es refereix als SMS. On van a parar els SMS que envies sense voler a un telèfon fix? Els desvien tots a casa del “Vil Gueits”? Desapareixen? Es transformen? Els guarden en un arxiu de SMS que no rep ningú. Quants SMS hi ha en aquest magatzem que anaven dirigits a nosaltres i que mai ens han arribat? Potser algun hagués fet que la nostra vida canviés totalment, i ara s’està allí, sense que ningú l’hagi llegit mai.
El tercer és el miracle dels pans i dels peixos al revés. A la Caja de Castilla la Mancha li haurem de donar entre tots uns 9.000 milions d’euros, és a dir 1,5 bilions de pessetes, d’aquests una tercera part els deuen 20 individus. Com s’arriba a tenir tanta confiança en algú per donar-li 100 milions d’euros o més, com al Sr. Martín o com al Sr. Sanahuja?
El quart es refereix als e-mails que envies i que sembla que mai reben resposta. El telèfon era molt millor, si trucaves i parlaves amb una persona almenys era impossible que després digués que no havia parlat amb tu, corria el risc de tenir fama de sonat. Ara amb els mails la cosa ha empitjorat. Crec que hi ha molta gent que l’únic que fa quan engega un ordinador és esborrar els mails abans d’obrir-los. D’això en diuen l’era de la comunicació. Milions de persones escrivint correus i milions esborrant-los.
El cinquè és una simple comparació. Com és que no hi ha diners per cobrir els costos del desplegament de la llei de dependència i en canvi volen reduir els impostos i donar diners il·limitadament als bancs, han començat per 150.000 milions d’euros. Per què no se’ls obliga a guardar part dels guanys d’anys anteriors per pagar els deutes d’ara? No és el que fem tu i jo amic lector?
El sisè es refereix als blocs. Quan un bloguer es mor, quant de temps estarà penjat aquell bloc mort? Hi ha cementiris digitals? Qui se n’ocupa? Hi ha al final un enterramorts d’arxius digitals que borra els blocs dels morts? No en conec cap, però m’han dit que n’hi ha algun.
El setè es refereix a la senyoreta que des del satèl·lit va mirant per quina carretera vas i t’avisa cap a on has d’anar en cada encreuament, d’on és? Per quina empresa treballa? Quants dies s’està allí dalt? És la versió postmoderna de l’àngel de la guarda?