Vidal i Barraquer no ho faria

Diumenge se celebrarà a Tarragona un lamentable espectacle, la beatificació de 522 màrtirs de la croada nacionalcatòlica encapçalat per la Conferencia Episcopal Española i presidit pel l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol. Per si no fos poc, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha dit: “És un esdeveniment que organitza l’Arquebisbat i la ciutat ha d’estar a l’alçada perquè l’impacte econòmic serà alt, independentment del que un cregui”. Delirant! Què pensarien tots els tarragonins que van donar la vida per la llibertat i la democràcia? Això és socialisme? vEs allò de Felipe Gonzalez de “gato blanco, gato negro lo importante es que cace ratones?”.

El problema és que l’Església catòlica encara avui no s’ha fet una autocrítica i mai ha demanat perdó pel seu paper en el cop d’estat feixista i per la “Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España”, que no va signar precisament Vidal i Barraquer. Qui fou home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer, el canonge Carles Cardó, ja ho va escriure a Suïssa a inicis dels anys 1940 a El gran refús (No es va publicar fins 1994!). El seu testimoni llegit aquests dies fa estremir: “D’ací vingué que entre el poble, sovint entre la clerecia, el nom de catòlic signifiqués menys una confessió religiosa que un partidisme polític, i per cert un de particularment i justament antipàtic al seny cristià de la gent: el d’una extrema dreta violenta”. Va ser molt valent a l’hora de judicar el paper de l’Església catalana en la Guerra Civil: “Les repercussions sacrílegues que tingué en la zona republicana cauen, doncs, en gran part sobre la consciència dels promotors del fratricidi col·lectiu, entre els quals es trobaven alguns jerarques eclesiàstics”. Apunta als bisbes de Barcelona, Girona i Lleida. Ara que la jerarquia eclesiàstica manté un potent esperit anticatalà, podem entendre el que ens explicava Cardó: “La gent començava a preguntar-se si ésser català era compatible amb ésser catòlic”.

Avui existeix una tendència on ser catòlic serà sinònim de nacionalista espanyol a Catalunya. Una sensació que Cardó ja va anunciar fa molts anys. Al final resulta que Cardó sabia perquè existia un ambient anticlerical entre les classes populars catalanes, mentre que els bisbes catalans encara avui no ho saben: “Les turbes no cremaren les esglésies sinó després que aquells sacerdots hagueren cremat l’Església”.

Els bisbes podrien dir alguna cosa a les famílies que encara no saben on tenen enterrats els seus morts (més de 130.000). No hi ha humanitat cristiana per als republicans? La pau comença als cementiris, deia Georges Bernanos. El 13 de setembre de 1943 va morir a l’exili a Suïssa Vidal i Barraquer, just fa un mes s’esqueia el 70è aniversari. Aquesta hauria d’haver estat la gran celebració a Tarragona. Hi seríem tots