De Reixach per la vida

Carles Reixach ha tret un llibre: “Ara parlo jo” (Ara llibres, Barcelona, 2008). Més que un llibre sobre futbol és un llibre d’autoajuda. Ja de jove Vic Buckingham, l’entrenador, li va donar un consell, “aquí del que es tracta és de gaudir del moment, de passar-ho bé jugant i, si es pot, es guanya, i si no, no passa res. Reixach mai no passa res, només quan et mors. Aleshores t’enterren i ja està”. Sembla que és una lliçó que es va aprendre al peu de la lletra. Vegem-ho.

Reixach pensa que “la vida no l’has de complicar perquè ja es complica tota sola” i per tant “l’estona que em dedico a pensar, ho faig precisament per mirar com m’ho puc fer per fer les coses més fàcils”. Al futbol va aplicar aquest sentit de la vida: “Jo era el tipus d’entrenador que a mi m’hauria agradat tenir (…) ni cridava tota l’estona, ni tenia els jugadors acollonits, ni els demanava que es deixessin la pell al camp”. Una filosofia que a banda d’aplicar-la al futbol la posava en solfa a la vida mateixa: “Jo no sóc una persona que defensi l’esforç i el sacrifici com a filosofia de vida”. De ben petit va tenir la flor al cul i va poder fer realitat la seva mentalitat molt ràpidament: “Fer calés treballant ho fa tothom, el que té mèrit és fer calés sense fer res”.

No és res estrany doncs que va trigar fins als trenta anys a “descobrir que la gent al matí acostuma a treballar”. No és d’estranyar que ni el seu fill ho entengués.

Per rematar el clau “Ara com ara, la meva aspiració a la vida és viure tranquil, recordar els bons moments, oblidar-me dels no tan bons i preparar-me per un nou repte que ara mateix no tinc gaire clar com em sortirà”.
El que m’inquieta però és aquesta frase “als catalans ens agrada ser manats per un de fora, si no, no funcionem”. Ho diu per experiència pròpia? Es refereix a Johan Cruyff o a José Luis Rodríguez Zapatero? El dubte que tinc és el següent, si tothom fos Carles Reixach el món seria millor o pitjor? I encara més, el món podria funcionar o deixaria de donar voltes? Els problemes que té Catalunya hi son per tenir massa Reixachs o massa pocs?

De moment ha aconseguit que li compri el llibre i el faci encara més ric. Té mèrit que per escriure que no cal esforçar-se per a res augmenti el seu compte corrent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s