M´agrada portar la contrària

Aquests dies hi ha milers d’articles i milers de frases en les tertúlies dient que a les eleccions del País Basc i de Galícia han canviat molt les coses. Es diu que a Galícia la ciutadania estava cansada que governessin els nacionalistes del BNG amb els socialistes, a la vegada que els gallecs han votat en massa el Partit Popular. Es veu que hi ha hagut una gran mobilització ciutadana no només als territoris més rurals sinó a les grans ciutats, llocs amb predomini tradicional de classes mitjanes més cultivades i per tant més proclius a votar l’esquerra. Doncs bé, en aquest cas la realitat és que el PP ha aconseguit passar de 756.000 vots l’any 2005 als 759.000 d’enguany. Sumar 3.000 vots no és per generar titulars com “gran mobilización de la derecha”, “El electorado de la derecha se volcó con Feijóo y no con Fraga”, “Vuelco electoral”, “Feijóo recupera a los desencantados”. Home, no n’hi ha per tant. Fa quatre anys l’esquerra va guanyar per un diputat i ara ha perdut per dos, no sembla una gran diferència. Coses similars es poden dir del País Basc. La major part d’analistes diuen que existeix un cansament del nacionalisme al País Basc i un gran desgast del nacionalisme conservador després de tants anys al poder. Es fan titulars com aquest: “El nacionalismo pierde su hegemonia en Euskadi”. Tampoc em sembla que n’hi hagi per tant. El vot nacionalista continua representant el 55% del cens electoral, i si no hagués estat per la llei de partits polítics que il·legalitza les expressions polítiques del vot de l’antiga Herri Batasuna, aquests haurien tret 7 diputats (segons el nombre de vots nuls) i el “bloc constitucional” per seguir la terminologia hauria aconseguit només 35 diputats, molt lluny dels 38 actuals que els permetrà governar. Per tant, el més probable és que després d’unes quantes setmanes d’estira i arronsa el lehendakari fos una altra vegada Ibarretxe. És veritat que els resultats electorals admeten molts matisos, ara bé, em sembla que potser se n’ha fet un gra massa. És veritat també que aquestes dues eleccions provocaran un gran canvi en els governs d’aquestes dues nacions espanyoles, ara bé em sembla que les raons es deuen per una banda a una llei amb dubtós fonament democràtic i per altra que l’electorat d’esquerres gallec no ha trempat amb aquests quatre anys de govern. Una bona ensenyança per tots nosaltres en aquests dies de desorientació galàctica de l’esquerra mundial.

Anuncis

4 responses to “M´agrada portar la contrària

  1. Com sempre Jordi els teus raonaments (ja escoltats a Ràdio sabadell) són un bon motiu per reflexionar. És un plaer llegir-te o escoltar-te.

  2. Como siempre los resultados electorales se prestan a interpretaciones varias y por desgracia los medios de comunicación sólo se dedican a vender noticias, esa es su finalidad porque al fin y al cabo son empresas. Tu análisis de lo que ha pasado es bastante certero pero para medios y políticos lo que interesa es la consecuencia de esas mínimas variaciones. A salvo del “hubiera” del Pais Vasco que prefiero no entrar porque los hubiera no existen el resto pasa en la práctica por un cambio total de gobierno en ambos casos. En Galicia, aún pendientes de concretar el escaño 25 del PS contra el 39 del PP elcambio de un diputado basta para la mayoria absoluta del PP y nada más que decir, salvo que gobernando es una cagada monumental que te pase eso. Más aún cuando en Octubre se hubiera ganado por dos o más diputados, entre otras cosas porque la crisis económica o sus efectos no eran tan palpables como lo son ahora. En el Pais Vasco no soy capaz de salirme de lo que quiero que ocurra así que sin más justificación y ya sea por lo que sea quiero que gobierne Patxi y además no quiero que al menos desde el inicio lo haga ni con el PNV ni con el PP. Saludos

  3. jordi, podries utilitzar algun punt i apart?

  4. Malgrat sigui possible, ara per ara, no veig que el més probable sigui que el proper Lehendakari sigui del PNB. Jo crec que a Euzkadi hi haurà una etapa curta de transició, que anomenaria “fusible”, amb Patxi López d’actor principal. M’inclino a veure un paral·lelisme amb Catalunya, el seu llarg govern hegemònic de CiU i l’interromput President socialista Maragall, sacrificat de dins i de fora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s