Les pensions estan assegurades per al 2060

Aquests dies s’ha endegat un debat sobre les pensions. El titular deia que els nascuts l’any 1959 treballaran dos anys més. D’entrada hi ha dos raons per mirar-ho amb simpatia: jo vaig néixer l’any 1958, per tant no m’agafa, vaig pensar, i per altra banda, la meva dona va néixer l’any 1959. Hauria de treballar dos anys més que jo. Resulta que la cosa no va d’aquesta manera, sinó que es progressiva o sigui que a mi també m’afecta. Mala cosa.
Vivim una societat ben estranya i en la qual, del fet que siguem un dels països on la gent es mor més tard, en fem un problema. Si ho hauríem de celebrar tots! O potser hi ha algú que vol que morim cada vegada més d’hora? El cert és que aquest debat té molts danys col·laterals, d’entrada hi ha molts iaios que de tant sentir que les pensions no es podran pagar, quan reben una notificació de la Seguretat Social del que cobraran -notificació d’un augment de 3 euros al mes, no és conya- el cor els fa un salt i creuen que ja els trauran alguna cosa dels 500 euros que cobren.
Però el debat està mal plantejat. És tot plegat rar, molt rar. Vivim en un món on als joves no se’ls deixa treballar, tenen un atur per sobre del 50%. Llavors quan poden treballar ho fan en treballs precaris en un 70% pel que no es poden emancipar. Un cop arriben als 35 potser ja troben una feina i a partir dels 50 les empreses consideren que són massa grans. Hi ha empreses que han fet prejubilacions als 48 anys. És a dir, la vida laboral normal dura dels 35 anys fins als 50, 15 anys. Ara en comptes de solucionar aquesta disbauxa es pretén que la gent treballi dels 65 als 67 anys. En comptes de treballar els joves, ara farem treballar els vells. Estrany, estrany. I en comptes de fer treballar els que fan feines intel·lectuals -els profes universitaris es jubilen amb el mateix sou amb 60 anys- farem treballar dos anys més als que es lleven cada dia a les 4 per anar a treballar a un polígon industrial. Brillant.
Les pensions es podran pagar pels augments de productivitat, de fet el que mengem i la producció industrial cada vegada afecta menys treballadors, el sector primari i secundari tendeix a ser residual per aquesta raó. A més encara hi ha un gran marge per augmentar la població activa femenina. Que ningú tingui por, les pensions es podran pagar. Mentrestant, cal saber que els malastrucs que ens diuen que al 2060 no tindrem diners ja seran morts. Jo també i per això, i amb els mateixos arguments, us dic que el 2060 la societat serà molt més feliç que l’actual. És gratis ser optimista i bona persona.